Estat de l'Àsia occidental, limitat per Síria al N, l'Iraq a l'E, l'Aràbia Saudita al SE, el golf d'Aqaba al S i Israel a l'W; la capital és 'Ammān.

Mesquita d´'Amman - Corel Professional Photos

És un país de fronteres artificials, amb un port a la mar Roja. El relleu és generalment tabular sobre roques sedimentàries del Mesozoic (gres i roques calcàries), materials volcànics i cristal·lins. L'accident més important és la fossa tectònica que va del llac de Tiberíades al golf d''Aqaba. L'únic riu important és el Jordà, que comparteix amb Israel. El clima en general és molt àrid, amb una gradació d'humitat d'W a E de 575 mm anuals de pluviositat a Jerusalem i uns 200 mm a la resta del país. La vegetació predominant és el matoll i l'estepa, molt degradada a l'E i al S, on és substituïda per la brolla esclarissada.
L'estat jordà gaudí d'un equilibri agrícola satisfactori entre el 1949 i el 1967. A partir d'aquesta data, però, amb l'ocupació israeliana del sector més fèrtil del seu territori, la Cisjordània, la seva agricultura i, per tant, la seva economia se'n ressentiren. La superfície conreable és molt petita (6%). La propietat és molt dividida (petits propietaris i mitjans). Als llocs més humits hom pot conrear hortalisses (tomàquets, llegums i melons), plàtans i cítrics, i a la resta, oliveres, cereals (blat i ordi) i vinya. La ramaderia, estesa sobretot a la part oriental, és fonamentalment integrada per ovelles i cabres, de les quals hom obté llana, pells i cuirs. País mancat de recursos miners i energètics, només hi destaquen els fosfats, que representen més d'una tercera part de les exportacions. L'energia elèctrica és en la seva totalitat d'origen tèrmic. Una de les fonts d'ingressos importants per a l'estat eren els drets de pas dels oleoductes, el de la Trans-Arabian Pipeline (tancat el 1983 i el 1985), que va de l'Aràbia Saudita fins al Líban, i el de l'Irak Petroleum Company, que anava des de l'Iraq fins a Haifa (servei suspès a causa dels conflictes amb Israel). La indústria, en creixement, és en gran manera relacionada amb l'extracció de fosfats: un complex per a la fabricació d'adobs a 'Aqaba i una fàbrica de potassa prop de la mar Morta. Altres indústries destacades són l'alimentària, la tabaquera, la del ciment i una refineria de petroli a Al-Zarqā'. El comerç exterior és molt deficitari, però Jordània gaudeix de l'ajut financer de països àrabs exportadors de petroli i d'uns considerables ingressos provinents de les remeses de divises d'emigrants jordans. El comerç es realitza majoritàriament amb els països àrabs veïns.
El territori jordà és en la seva major part un desert, motiu pel qual la població es concentra a les regions occidentals, vora el riu Jordà i la mar Morta, on se superen els 300 h/km². El creixement demogràfic és elevat (31,3‰ en 1994) sobretot a causa de l'alt índex de natalitat (34,3‰) i al gran nombre de refugiats i desplaçats palestins que, l'any de la signatura dels acords de pau entre Israel i l'OAP (1993), era d'uns dos milions. La població és urbana en un 78% (1994), i 'Ammān, la capital, concentra una quarta part de la total. La llengua oficial és l'àrab. Un 92% de la població és de religió islàmica de tradició sunnita; la resta es reparteix entre cristians ortodoxos i musulmans xiïtes. Segons la constitució del 1952 Jordània és una monarquia constitucional. L'assembla legislativa té dos organismes: el senat, integrat per 40 membres (escollits pel rei entre la noblesa cada vuit anys —renovats per meitats cada quatre—), i la cambra dels representants, amb 80 diputats escollits per sufragi universal. Els partits polítics hi foren prohibits fins el 1992, que foren admesos, bé que amb limitacions. Jordània és membre de l'ONU i de la Lliga Àrab.