Regió de la Itàlia septentrional, que s'estén des de la serralada dels Alps, al N, fins al Po, al S, i entre el Piemont, a l'W, i el Trentino-Alto-Àdige i el Vèneto, a l'W.

El llac Como, alimentat per les aigües del riu Adda - Corel Professional Photos

La capital és Milà. Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese. Presenta tres grans unitats de relleu: la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre ambdues, una faixa de transició. La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps. Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3 000 a 4 000 m d'altitud (Bernina, 4 050 m). Al S de la Valtellina, vall de l'alt curs de l'Adda, s'aixequen els Alps d'Orobia, que formen la transició a la zona prealpina, la qual és profundament tallada per nombroses valls. Al peu dels Alps la faixa de transició entre la muntanya i la plana és formada per una sèrie de turons morènics a la vora dels llacs, al S de la qual se succeeix la plana, que forma part de la plana del Po. El clima hi és de tipus continental, amb hiverns freds i estius càlids, bé que es fa més extremós vers la muntanya i més suau a la regió dels llacs, els quals atenuen la continentalitat. La temperatura mitjana de gener a Milà el 1992 fou d'1,9°C, i la de juliol de 20,8°C; la pluviositat anual registrada fou de 1 226 mm. Hidrogràficament, la regió és tributària del Po, els afluents principals del qual (Ticino, Adda, Oglio i Mincio) alimenten els llacs Iseo, Major, Como i Garda. La Llombardia és una de les regions més poblades d'Itàlia, amb una densitat doble que la mitjana del país (374,7 h/km² [1991]). La zona de màxima concentració demogràfica és la plana, on es destaca l'àrea de Milà. És la primera regió econòmica d'Itàlia. L'agricultura hi ocupa un lloc destacat, amb un alt nivell de mecanització i de regadiu. Els conreus principals són els cereals (blat i blat de moro); també és important el conreu de l'arròs, les patates, la bleda-rave i el farratge, que afavoreix una important ramaderia, especialment de bestiar boví; també hi ha cria de porcs. Avui, però, la riquesa principal és la indústria —afavorida per la presència de la riquesa hidroelèctrica—, molt diversificada, que concentra més d'un 30% de la mà d'obra industrial del país: mecànica (material ferroviari, automòbils, motors, aparells elèctrics), siderúrgica, química, tèxtil i alimentària.