Membre de la Sociedad Filosófica (1815) i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1824); amb el pseudònim de Lopecio, i en col·laboració, publicà el drama patriòtic La libertad restaurada (1822). Escriví sempre en castellà. Fou un dels fundadors d'El Europeo. Exiliat a València per les seves idees polítiques (1824), anà més tard a Madrid, on fou redactor de la Revista Española. El 1833 tornà a Barcelona i hi fundà El Vapor, del qual fou director, fins el 1835, que se n'anà a França. Tornà finalment a Madrid, on fou redactor d'El Español. Desenvolupà una teoria del Romanticisme que propugnava el medievalisme i el cristianisme i, alhora, una actitud conciliadora i cosmopolita, pròpia de l'eclecticisme. Escriví poemes neoclàssics i novel·les històriques, gènere que ell inicià a l'Estat espanyol: Los bandos de Castilla o el caballero del cisne (1830), inspirada en Ivanhoe. Amb el pseudònim de Gregorio Pérez de Miranda publicà les novel·les històriques Kar-Osmán o memorias de la casa de Silva (1832), Jaime el Barbudo o la sierra de Crevillente (1832), Enrique de Lorena (1832) i El primogénito de Alburquerque (1833), la novel·la costumista Las señoritas de hogaño y las doncellas de antaño (1832), imitació de Scribe, i Memorias del príncipe de Wolfer (1839). Traduí parcialment Ivanhoe, amb Juan Nicasio Gallego, i féu una adaptació de Notre-Dame de París, d'Hugo (La catedral de Sevilla, 1834). Influït pel vescomte d'Arlincourt, Anna Radcliffe, Chateaubriand i, sobretot, Walter Scott, el seu estil, que no exclou una tendència a les descripcions lúgubres i malenconioses, palesa força domini del llenguatge.