Regió del NE de França. Comprèn els departaments de Meurthe i Mosel·la, Mosa, Mosel·la i Vosges. La capital és . Constitueix una regió fronterera entre França i Alemanya i una regió de pas, travessada pels grans eixos de comunicació europeus. A excepció dels Vosges, dels quals ocupa el vessant occidental, pertany a la conca sedimentària de París, de la qual forma l'extrem oriental. Presenta un relleu d'altiplans calcaris que alternen amb planes argiloses, les quals formen bandes paral·leles i longitudinals i donen lloc a un relleu de cuestas. La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Mosa i Mosel·la, les valls dels quals obren la regió vers el nord. El clima, sota la influència de l'anticicló continental i de les depressions atlàntiques, és molt rigorós, amb hiverns molt freds. L'evolució demogràfica ha estat lligada al seu desenvolupament industrial, i la seva població, que assoleix una densitat (98,1 h/km² [1999]) lleugerament inferior a la mitjana del país, es concentra principalment a l'àrea industrial; així, el departament del Mosel·la concentra el 44% de la població total, mentre que les àrees rurals (Mosa) són molt poc poblades. L'agricultura ocupa menys del 6% de la mà d'obra activa, i els seus rendiments són baixos; produeix cereals, principalment ordi, blat i civada, i també blat de moro, farratge i colza. Hi ha ramaderia bovina, i explotació forestal als Vosges. L'activitat industrial és la base econòmica de la Lorena. Al costat de la tradicional indústria tèxtil s'ha desenvolupat un gran complex industrial, gràcies als jaciments de carbó, ferro i sal de la regió. El carbó, la producció del qual minva, és utilitzat per a la producció de coc metal·lúrgic i a les centrals tèrmiques. La producció de ferro, que fins el 1963 fornia quasi el 75% de la foneria i el 63% de l'acer del país, ha experimentat un retrocés, a causa del trasllat de la siderúrgia a la costa (Dunkerque). Altres indústries són les mecàniques, les d'automòbils, les elèctriques, etc.