Rei de Germània i emperador romanogermànic (1125-37). Fill de Gebhard, comte de Supplinburg. Fou nomenat duc de Saxònia (1106-37) per l'emperador Enric V, amb el qual s'enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt (1115). En morir l'emperador, el succeí; però hagué de combatre l'oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135. El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat.