Llicenciat en dret, sociòleg i ornitòleg. Fill de Joan Maluquer i Rosés. Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L'assimilation des immigrés en Catalogne (1963) i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 (1973). Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l'estatutària (1980-84), secretari del consell executiu. També ha publicat L'estructura econòmica de les terres catalanes (1963), Població i societat a l'àrea catalana (1965), l'exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes (1956, 1973, 1981 i 1987), Teoria econòmica i ecologia (1978), a part nombrosos treballs i col·laboracions sobre economia, demografia social i ornitologia. Ha estat president de la Institució Catalana d'Història Natural (1976-78) i impulsor de la realització del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans (1976), del qual coordinà la redacció dels capítols dedicats a l'avifauna. Ha col·laborat durant molts anys a la premsa barcelonina. Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb les biografies de Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic (1994) i Joan Maluquer i Viladot, jurisconsult i polític (1995), camí que continuà amb Què pensa Pere Duran Farell (2003) i el llibre de memòries Memòries amb figures (1997). Ha publicat els llibres de viatges Del Quebec a la Patagònia (2000) i A l’encontre d’altres cultures (2003). Ha donat a conèixer la seva correspondència amb Joan Fuster. L'any 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.