Metge i polític.

Domènec Martí i Julià - Fototeca.cat

Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l'Institut Frenopàtic de les Corts (1909-15) i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia. És autor de diferents monografies mèdiques amb plantejaments innovadors. Fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista. Més endavant (1903-06) presidí la Unió Catalanista, a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la, bé que per un breu període (1914-17), en una entitat independentista i socialista a la vegada. Antiracista i antiimperialista, acusà la civilització occidental de més barbarisme, egoisme, etc, que qualsevol altra. Defensà l'internacionalisme, però només el creia possible si el nacionalisme reivindicatiu i el socialisme es fonien per a propugnar com a inseparables l'alliberament social i el nacional. Participà en el I Congrés Universitari Català i formà part del comitè executiu de la Solidaritat Catalana (1906). Col·laborà a "La Renaixença" —que dirigí en 1904-05—, "La Pàtria", "La Nació", "Catalunya", "Joventut", "La Tralla" i "El Poble Català", entre altres diaris i revistes. Escriví diversos fullets i el volum Per Catalunya (1913), publicat per "L'Avenç". L'Institut d'Estudis Catalans té instituït un premi amb el seu nom.