Estat de l'E d'Europa, que limita a l'W amb Romania i al N, E i S amb Ucraïna; la capital és Chişinau.

La major part del territori és compresa entre els rius Dnièster i Prut, i és una plana aturonada molt desmembrada per valls fluvials i barrancs. Al centre hi ha la màxima elevació del país (Kódry, 429 m). Al N, el paisatge és dominat per l'estepa de Beltsy, entre els 150 i els 200 m d'altitud. El sòcol cristal·lí, recobert de roques sedimentàries, aflora només al N. Al S, la plana de Budzhak és trencada per nombrosos barrancs, i a l'E es troben alguns contraforts dels altiplans de Volin-Podolsk. Els sòls de Moldàvia són variats i molt fèrtils, i destaca el txernoziom del N. El clima hi és moderadament continental, amb hiverns curts, amb poca neu, i estius prolongats i càlids . La temperatura mitjana al juliol és de 20ºC, i pel gener, de —4ºC. Les precipitacions oscil·len entre els 560 mm i els 370 mm, però hi ha importants variacions anuals, amb sequeres prolongades alternades amb inundacions. Els vents dominants són de NW i SE. D'entre els nombrosos rius, uns 3 000, la majoria dels quals corren de NW a SE, sobresurten el Dnièster (650 km en territori moldau, navegable) i el Prut, tributari del Danubi i que voreja la frontera occidental de la república (695 km). Al S destaquen el Ialpug i el Cogâlnic. Els llacs principals són el Beleu, el Drachele, el Rotunda i el Ruptura. Les reserves dels aqüífers són molt importants, amb més de 22 000 brolladors. La major part del territori és de conreu. Els boscs, principalment de fullatge caduc, ocupen el 8% del territori. Hi ha prats a les valls inundables del Dnièster, el Prut i el Reut.