Estat d'Europa, situat a la Costa Blava, entre Niça i Menton, i que ocupa una estreta franja de la badia que s'obre al peu dels Alps Marítims, entre els caps d'Ail, a l'W, i Martin, a l'E; la capital és Mònaco.

Mapa

El territori de Mònaco, ampliat en més de 30 ha entre el 1959 i el 1972 amb la construcció de terraplens sobre la mar, és constituït per una aglomeració urbana integrada per tres nuclis al voltant del port: Mònaco, al SW, situat en un petit turó de 65 m d'altitud, La Condamina, al centre, nucli comercial i industrial, i Montecarlo, al N, zona turística del principat. El francès és l'idioma oficial, però hom també parla el monegasc (dialecte de l'occità), l'italià i l'anglès. La majoria de la població és catòlica, religió oficial de l'estat. La magnífica situació vora mar i la suavitat del clima la convertiren, a la segona meitat del s.XIX, i després de la creació de la Societat de Banys de Mar, que gestiona el Casino, en un lloc de turisme de renom internacional i de cita de l'aristocràcia i de les principals fortunes mundials. El turisme (228 000 turistes el 1984, exclusivament d'hotel, bé que també hi ha apartaments a l'àrea guanyada a la mar) representa el 25% dels ingressos. Del 1970 ençà aquest ha canviat de signe i els hotels de luxe han esdevingut, a l'hivern, estatges socials de temporada per a grans empreses estrangeres que comercialitzen des de joies fins a obres d'art. També les multinacionals de la indústria han aprofitat les facilitats fiscals per a establir-hi oficines i fàbriques d'indústries lleugeres, farmacèutica, de plàstics, microelectrònica, i, més tradicionals: mecànica corrent i de precisió, alimentària, tèxtil i de la confecció, editorial i artesania (ceràmica, vidre). A més dels serveis comercials, turístics i immobiliaris, cal destacar els financers. El port és exclusivament turístic, i un heliport enllaça amb l'aeroport internacional de Niça. La moneda és el franc francès, i la unió duanera inclou el comerç exterior monegasc dins el francès.
Segons la constitució del 1962 Mònaco és una monarquia constitucional. El poder legislatiu és compartit pel príncep i el consell nacional, el qual és integrat per 18 membres elegits per sufragi universal cada cinc anys. El poder executiu és exercit, sota l'autoritat del príncep, pel ministre d'estat, que ha d'ésser un funcionari de l'administració francesa elegit pel príncep.