La geologia
Els relleus formats per les pudingues anomenades de Palassou i també montserratines són, en llur modalitat, dels més característics que hom coneix. L'orogènia és atípica: del massís catalanobalear davallaven des del començament de l'Eocè rius torrencials i cabalosos (a causa del fort pendent SE-NW i de la gran pluviositat) que dipositaven a les voreres del golf català de l'actual depressió de l'Ebre masses potents de conglomerats calcaris que cap al N i W s'aprimaven amb intercalacions de gresos i margues; en tancar-se aquell golf i eixugar-se, l'erosió subaèria denudà fàcilment els materials fins que els acompanyaven i descobrí els estrats horitzontals en què s'havien dipositat els conglomerats. El bombament alpí, que ondulà lleugerament els replans de Collbató, del Bruc i del Cairat, provocà, per descompressió, l'enfonsament de la Depressió Prelitoral al llarg de la falla Vallès-Penedès. Se'n seguí l'aparició de la paret de 300 m que barra la muntanya pel S i el clivellament segons diàclasis verticals equidistants que tallen els estrats horitzontals en alts relleus paral·lelepipèdics que l'erosió va fent tornar prismàtics i després cilíndrics amb coronament troncocònic. Una altra falla orientà definitivament el curs del Llobregat, encaixant-lo en el dur planell del Cairat. Ensems amb aquests enfonsaments tectònics, actuaren els factors erosius, accentuats per l'enfondiment del nivell de base del Llobregat. Així, aquest arrossegà avall l'erosió normal de la pluja i l'erosió càrstica soferta pel ciment calcari que soldà els monòlits (convertint-los en alts relleus). Per això cal cercar al peu de la muntanya els avencs actius i les deus. És notable el contrast entre el pinyolenc (conglomerats) nu del SE i el del NW, que, per sota dels dos terços d'alçària, alterna amb replans de gruix creixent de roques tendres (proporció major de margues que de gresos) que s'intercalen en forma de tascó entre els nivells de pinyolenc i contenen les "llentilles" (nummulits) que han permès de datar els pisos eocènics i oligocènics de l'estratificació.