Des d'un punt de vista biogeogràfic, Montserrat és una muntanya mediterrània, des de la base fins a les carenes superiors. De natural devia ésser tota coberta d'alzinar, que fins a 800-900 m tenia caràcter marítim (alzinar amb marfull) i més amunt agafava progressivament caràcter muntanyenc. Els alzinars de la part baixa han estat substituïts en bona part per bosc de pi blanc i brolles de romaní i bruc d'hivern. Una certa influència medioeuropea és sensible als obacs elevats i a les canals ombrívoles (boixedes, teixars, pradells de seslèria). La vegetació de les roques elevades, força particular, és d'afinitat pirinenca. Els incendis del 1986 el malmeteren força. El 1987 fou declarat parc natural, que inclou quatre hectàrees a l'entorn de l'ermita de Santa Cecília destinades a "bosc nacional de Catalunya".