Fins al primer terç del s. XX hom explotà els recursos naturals de la muntanya: carbó vegetal, fusta, herbes i plantes medicinals; hi hagué apicultura i ramaderia menor, i, a més, en els vessants meridionals hom conreà oliveres i vinyes. Actualment hom només l'explota turísticament: l'aeri de Sant Jeroni (1929) i el funicular de Sant Joan (1918), que es prolonga avall fins a mig camí de la Santa Cova des del 1929, menen a excel·lents miradors. L'accés per ferrocarril a la muntanya es feia amb el tren de cremallera (1892-1957), que enllaçava amb la RENFE al Borràs i amb els Ferrocarrils Catalans a Monistrol. Avui es fa per mitjà de l'aeri de Montserrat, que parteix de l'estació dels FFCC que es troba al límit entre Monistrol i Esparreguera, i sobretot per carretera (serveis regulars des de Barcelona i des de Monistrol). Les coves del Salnitre, de més de 500 m de recorregut, són condicionades per a la visita turística. Hom posà l'atenció en la muntanya des dels primers passos de l'excursionisme —el 1880 s'arribà per primera vegada al Montgròs i s'obriren camins en aquella zona— i de l'escalada: començant el 1922 als Ecos, hom anà vencent tots els cims: Cavall Bernat (1935), el Cilindre (1936), el Dit (1941), etc, i, en depurar-se la tècnica, la paret de l'aeri de Sant Jeroni (1948) i la dels Diables (1955). Hi ha també alguns avencs importants, com el de la Costadreta (-125 m) i els Pouetons de les Agulles (-140 m).