Historiador.

Jordi Nadal i Oller - Fototeca.cat

Fou un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives. Es doctorà en història, a Barcelona, el 1957. Amplià estudis a Tolosa (Llenguadoc) i a París (1953) i a Pavia (1955). Fou lector de català a Liverpool (1958-59) i professor d'història econòmica a la Universitat de Barcelona (1956-67). En 1968-69 fou catedràtic de la mateixa matèria a València; en 1970-80 ho fou a la Universitat Autònoma de Barcelona, i des del 1981 a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació el 1999. Com a membre de la Unió Internacional per a l'Estudi Científic de la Població, forma part de la comissió encarregada de redactar el nou diccionari demogràfic, per compte de les Nacions Unides. Ha col·laborat en diferents revistes científiques hispàniques i estrangeres, i s'ha especialitzat en estudis històrics sobre població i industrialització. És autor dels llibres La population catalane de 1553 à 1717. L'immigration française et les autres facteurs de son développement (1960), en col·laboració amb Emili Giralt, La población española (siglos XVI a XX) (1966), El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913 (1975), una Història de la Caixa de Pensions (1981), en col·laboració, Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1986), amb J. Maluquer, Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1847-1992) (1992), amb X. Tafunell, Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica (1992), Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial (1992), La cara oculta de la industrialización española (1994) i España en su cénit (1516-1598) (2001); a més, ha dirigit l'obra Historia económica de España (1987). L'any 1997 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.