Eclesiàstic i poeta.

Antoni Navarro i Grauger - Fototeca.cat

Participant assidu als jocs florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, la seva poesia, d'estil popular unes vegades i d'altres artificiós, és centrada en la descripció de les terres pirinenques. Publicà Pirinenques (1903), La balada de l'hivern (1905), Cançons perdudes (1912), Recitacions (1914), De l'infinit (1922), Roses i Estels (1928), Medallons (1927) i també Mossèn Jacinto Verdaguer i sa obra poètica (1908).