cerca:
 
   
 
sumari: la Noguera
ARBRE DE TOPONÍMIA
Regions de Catalunya > Regió de Lleida > la Noguera
·Àger
·Albesa
·Algerri
·Alòs de Balaguer
·Artesa de Segre
·les Avellanes i Santa Linya
·Balaguer
·la Baronia de Rialb
·Bellcaire d'Urgell
·Bellmunt d'Urgell
·Cabanabona
·Camarasa
·Castelló de Farfanya
·Cubells
·Foradada
·monestir de les Franqueses
·Ivars de Noguera
·Menàrguens
·Montgai
·Oliola
·Os de Balaguer
·Penelles
·Ponts
·Preixens
·la Sentiu de Sió
·Térmens
·Tiurana
·Torrelameu
·Vallfogona de Balaguer
·Vilanova de l'Aguda
·Vilanova de Meià
 
la Noguera
[Nom històric: els Aspres]
 

Extensió: 1 784 km2
Població: 40 213 h [2009]
UTM: X: 3 497; Y: 46 421

Comarca de Catalunya.
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, cap de comarca de la Noguera - Arxiu Fototeca.cat
Cap de comarca, Balaguer. Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors: el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d'Urgell. Els vessants meridionals del Montsec d'Ares (sector central del Montsec) i del Montsec de Rúbies (sector llevantí), als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca. Al seu peu, la vall d'Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet. Més al S encara, els eixos anticlinals (serres de Sant Miquel, Mont-roig, Carbonera), que ja no són de materials mesozoics, sinó de l'Oligocè de la Depressió Central, representen un darrer obstacle per als rius que travessen la muntanya (congost de Pinyana, després dels de Mont-rebei i Blancafort, a la Noguera Ribagorçana; congost de Camarasa, aigua avall dels dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i d'Alòs, al Segre). Hom anomena Segre Mitjà el sector de la vall del Segre que drena la Depressió Central entre la Clusa, al límit amb l'Alt Urgell, i el congost d'Alòs, on es torna a encaixar en els Prepirineus, i entre el coll de Comiols i la ribera del Sió. El relleu és força accidentat, però més baix i més obert (400-800 m alt.) que el del Montsec (800-1 600 m), a causa del contrast entre els materials argilosos de la vall i els gresos i conglomerats o les margues de les vores. Al SW, la Noguera estricta és l'anomenada "Mesopotàmia catalana", entre el Segre i les dues Nogueres, la Pallaresa (amb l'aiguabarreig a muntanya) i la Ribagorçana. Completament planera al S de l'anticlinal gipsós de la serra Llarga, els materials que la componen procedeixen bàsicament del peu de muntanya. Amb la ribera del Sió comença el pla d'Urgell, regat en bona part pel canal i de característiques similars als sectors del pla pertanyents a l'Urgell i al Segrià. El clima és de tendències continentals: les mitjanes de gener se solen mantenir entre 3° i 4°C, i les mitjanes d'agost entre 22° i 24°C, amb una oscil·lació tèrmica entre 18° i 20°C, que es manté a la part alta del Montsec, sempre més freda. Les pluges oscil·len entre 300 mm i 500 mm l'any, amb un màxim de primavera, més acusat al Segre Mitjà, on no arriben a caure 30 mm de pluja de juny a setembre. Aquestes mitjanes, molt irregulars, són diferents a l'alt Montsec.

Anuncis











cerca:
 
   
| Qui som | Condicions | Crèdits | Publicitat |

© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD