Municipi de Matarranya, a la confluència del Matarranya (que hi passa formant meandres molt pronunciats i constitueix, en part, el límit N del terme) i del riu d'Algars; aigua avall de llur confluència, desemboca al Matarranya la vall Major, procedent del veí terme de Batea.

Mapa

El territori és suaument ondulat, amb alçades de 200-300 m (tossal de la Cogulla, 315 m alt; tossal de la Cala, 336 m alt). Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar. La base de l'economia és l'agricultura. El regadiu es limita a les ribes dels rius d'Algars i el Matarranya i predomina el secà, amb oliveres, vinya, ametllers i cereals. Té tradició la ramaderia ovina i darrerament s'hi ha desenvolupat la cria de bestiar (porcí) en granges. Les activitats industrials són les derivades de l'agricultura (elaboració de vins i olis). Les mines de carbó han estat explotades intermitentment. Hi ha una indústria de mobles d'artesania i una altra de cautxú. La vila (1 132 h agl [1991]; 177 m alt) és a la dreta del Matarranya, poc abans de la confluència amb el riu d'Algars (en la qual s'aixeca el santuari de les ). L'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. A l'esquerra del Matarranya, enfront seu, hi ha el barri de l'Estació de Nonasp, al voltant de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El lloc pertangué als templers. El terme comprèn, a més, el despoblat de . Des del s XII formà part del regne d'Aragó.