Estat de l'Europa nord-occidental, limitat a l'W i al N amb la mar del Nord, a l'E amb Alemanya i al S amb Bèlgica; la capital és Amsterdam bé que la seu del govern és a l'Haia.

Mapa

Els Països Baixos formen part de la gran plana de l'Alemanya septentrional, la qual ocupa quasi la meitat del territori neerlandès, mentre l'altra meitat s'identifica amb el delta del Rin i del Mosa. El 50% del territori holandès (Drenthe, Holanda Septentrional i Meridional, la meitat de Zelanda, el Brabant septentrional i part de Groningen i Frísia) es troba sota el nivell de la mar (fins a 7 m). La resta del país és formada per regions planes o lleugerament ondulades, amb una altitud de 5 a 50 m, la qual s'eleva lleugerament i d'una manera progressiva vers el S i E; és al sud (Limburg) on es troba el punt més alt, amb 322 m. Fora de Limburg apareixen alguns microrelleus que trenquen la monotonia de la plana, com ara els turons de la província d'Utrecht, el conjunt de turons de la Veluwe (massa de graves i sorra que superen els 100 m d'altitud i dominen les ciutats d'Apeldoorn i Arnhem) i també els cordons de dunes litorals. Geològicament, correspon a una zona d'enfonsament des de l'època primària i on s'han acumulat grans capes de sediments. Dins el quadre natural dels Països Baixos és un element important el seu litoral, que ha tingut un paper de primer ordre en la vida del país. S'estén al llarg de quasi 1 000 km des de Zelanda fins a Groningen i, format per un cordó de dunes, constitueix una fràgil muralla entre la mar i la terra, fragilitat que ha donat lloc a grans treballs de fixació de dunes com de construcció de dics als punts més vulnerables. Al sector meridional apareix tallat pel conjunt d'illes que formen la Zelanda (Walcheren, Schouwen) i continua a Holanda des de Hoek van Holland fins a Den Helder, al N de la qual el cordó de bancs de sorra es continua per les illes Frisones (Texel, Vlieland, Terschelling, Ameland, Borkum). Les dunes externes exposades als vents són les dunes vives, mentre que les de l'interior han estat fixades plantant-hi borrons. De la lluita i protecció contra les aigües, en són exemple la consolidació del cordó litoral, el tancament del Zuiderzee, la regularització dels rius, el pla Delta i el projecte sobre el Waddenzee. D'aquesta lluita per protegir les terres de les aigües i de la conquesta de les terres contra les aigües ha sorgit un tipus de terreny artificial conegut amb el nom de pòlder, característic dels Països Baixos. L'època de polderització important s'inicià a mitjan s.XVI, i des d'aquella època fins ara les terres assecades superen les 550 000 ha; entre aquestes es destaquen les de la "mar de Haarlem" el s.XIX (18 500 ha) i les del Zuiderzee, obra que s'inicià l'any 1925 i s'acabà el 1975, amb més de 200 000 ha.
Situat el país entre els 51° i 53° lat N i sota la trajectòria de la major part de les pertorbacions del front polar, el clima dels Països Baixos és bastant fresc, però l'absència de relleus permet que les influències oceàniques s'estenguin per tot el territori i suavitzin les temperatures hivernals i refresquin els estius. Les temperatures mitjanes anuals són de l'ordre dels 9°-10°C i ofereixen moderats contrasts tèrmics (Den Helder té una temperatura mitjana de gener de 2,8°C i de 17,1°C pel juliol). Característica del clima holandès és la forta i freqüent nebulositat i les freqüents pluges (uns 200 dies l'any), bé que aquestes no són gaire elevades (600 mm). El país no té una xarxa hidrogràfica pròpiament dita, car aquesta s'identifica amb el curs baix del Mosa (Maas) i la desembocadura del Rin, el qual en entrar al territori es divideix en diversos braços com és ara el Waal, el Lek i l'IJssel.
La vegetació és de caràcter subatlàntic. En estat natural hi predomina el bosc de fullatge caduc. Actualment hi són abundants les landes i els aiguamolls; aquests últims ocupen grans extensions a les províncies de Groningen i Drenche.