Escriptor. Fill de . Estudià arquitectura i, dedicat primer a la poesia, publicà a Llibres del Mall i col·laborà en Tarotdequinze, Serra d'Or i El Pont. La seva obra poètica mostra un esperit de transgressió, una tendència a la irracionalitat i un fort component eròtic. Cal destacar-ne Lotus (1972), Llet i vi (1974), Arxiu de poemes independents (1975), L'aneguet lleig (1977), La flor de l'atzavara de can Coris (1980), Encara mor aquella primavera (1981), Rapsòdies de Montcada (1982), El porxo de les mirades (1982 premi Carles Riba 1982 i premi Crítica Serra d'Or de poesia 1984), La nit italiana (1986), Nocturns (2003) i altres reculls. Amb la novel·la El jardí dels set crepuscles (1989, premis Crexells i Nacional de Literatura) inicià una prolífica producció narrativa a cavall del relat fantàstic i llegendari, l'hermetisme i l'especulació filosòfica, que inclou, també, les novel·les Igur Neblí (1994), L'Àngel d'hora en hora (1996), El Legislador (1997, premi Josep Pla), Consulta a Ripseu (1997), El Quincorn (1998, premi Sant Jordi), El troiacord (2001), Les concessions (2004), Gallifa (2006), Un home vulgar (2006), Aire pàl·lid/Palimpsest (2007) i El testament d'Alcestis (2009, premis Crítica Serra d'Or de novel·la i Nacional de Cultura 2010), i les proses i contes Grafomàquia (1993), Contes per a vells adolescents (1997, premi Víctor Català), La venus del Kilimanjaro (1998), en col·laboració amb X. Moret, Contes en forma de L (2004), El Lleó de Böklin i sis contes més (2007) i Invocacions (2007), amb Valentí Gómez i Oliver. És també autor dels assaigs Els proverbis (2003), La poesia en el Boudoir (2003, premi de la Crítica Serra d’Or d'assaig 2004) i Dos poetes. Impressions d'Espriu i Vinyoli (2006) i de les proses satíriques Fot-li, que som catalans (2005) i Fot-li més que encara som catalans, amb J. de Jòdar i X. Bru de Sala .