Gran regió fisiogràfica de l'Amèrica meridional, a l'extrem sud de l'Argentina i Xile. S'inicia al S del riu Colorado a l'Argentina i acaba a la Terra del Foc. Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc. És un dels tres grans escuts paleozoics de l'Amèrica meridional. S'aixeca des de 0 m a l'Atlàntic fins a 1 500 m als Andes. Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l'Atlàntic i sediments continentals: grava patagònica, palets que a causa de l'erosió eòlica han produït el fang característic. Es tracta d'un peneplà que arriba a mossegar els plecs dels Andes. Els cursos fluvials (rius Negro i Chubut) s'han encaixat profundament. Clima fred, àrid i ventós. Temperatura mitjana 12°C, pluges a l'hivern, la majoria en forma de neu (300 mm). La vegetació es compon d'estepa arbustiva, i cap al S, de sabana. Població minsa (uns 500 000 h) distribuïda d'una manera dispersa, excepte a les zones petrolíferes. La producció se centra en la ramaderia de llana i equina i en l'explotació dels jaciments de petroli, especialment a Comodoro Rivadavia.