Compositor italià.

Retrat de Giacomo Puccini realitzat per Rieti - Fototeca.cat

Descendia d'una família de músics que radicà sempre a Lucca. El 1878 estrenà ja una remarcable Messa di Gloria, i anà a Milà (1880), on fou deixeble de Ponchielli. Aquest l'animà a compondre òperes: la primera fou l'obra en un acte Le Villi (1884), que assolí un èxit sorollós. El 1889 estrenà al Teatro alla Scala de Milà Edgar, la qual, malgrat un acolliment fred, tingué un cert èxit a l'estranger (s'estrenà el 1892 a Madrid). L'èxit decisiu fou amb Manon Lescaut (Torí, 1893) i la consagració definitiva fou (1896). Amb aquestes dues òperes esdevingué el cap del moviment , que havien iniciat Mascagni i Leoncavallo, però que ell convertí en el darrer gran estil de l'òpera italiana. Seguiren nous èxits: (1900, a Roma) i (1904). Amb aquesta inicià una sèrie d'experiències musicals tendents a incorporar elements exòtics (que ja apuntaven en obres anteriors), tant en l'escriptura musical com en els temes escollits. Madama Butterfly fou la darrera òpera de les quatre que escriví sobre texts de G.Giacosa i L.Illica. Incidí novament en l'ambient exòtic en La fanciulla del West (1910, estrenada a Nova York). La Primera Guerra Mundial frenà la seva carrera, però el 1917 reeixí a estrenar una obra menor, La rondine, i el 1918 presentà Il Trittico, format per tres òperes curtes (Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi), al Metropolitan de Nova York. Afectat d'un càncer de gola, no pogué acabar , òpera d'ambient xinès (Franco Alfano hi afegí una breu conclusió) que s'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 1926. Hom ha remarcat la importància dels personatges femenins de les seves òperes, la seva orquestració rica i original, les seves troballes harmòniques i el seu extraordinari sentit teatral, que fa que les seves òperes siguin gairebé totes en el repertori internacional. També escriví Crisantemi per a quartet de corda (1890), un Rèquiem (1905) i algunes obres per a cant i piano.