Estat insular de l'Amèrica Central, al SE de les illes de Saba i Sint Eustatius, al SW de Barbuda i al NW d'Antigua; la capital és Basseterre.

Comprèn les illes de Saint Christopher (168 km²; 37000 h) i Nevis (93 km²; 10000 h) i l'illot deshabitat de Sombrero. Nevis, envoltada per un escull coral·lí, és al SE de Saint Christopher, amb la qual l'uneix un estret braç de mar de 3 km de longitud. Totes dues illes són d'origen volcànic i muntanyoses i la màxima altitud és assolida al mont Misery (1 156 m), a Saint Christopher. El clima hi és tropical, les temperatures oscil·len entre 17°C i 33°C i la pluja, entre 1 220 mm i 1 400 mm anuals.
D'economia agrícola, que ocupa, tota sola, més d'una quarta part de la població activa i, amb l'explotació forestal i la pesca, forní el 20% del PIB el 1982. Els productes principals són cotó, canya de sucre, moniatos i nyam. Les secades i les baixes de preus del sucre han portat a una diversificació de conreus: cacauets, cafè, fruita i hortalisses, i a l'illa de Nevis, cotó i cocoters. El bestiar més important és el boví, però el superen en nombre l'oví, el porcí i el cabrall. La pesca abasta el consum, però en conjunt la producció d'aliments és tan deficitària (en part per la incidència turística), que cal importar-ne el 70%. La indústria aporta el 21% del PIB. Es ressent de la manca de minerals (només obté sal marina), i l'electricitat procedeix exclusivament del petroli importat. Es basa en la transformació de productes agraris: la principal és la del sucre i subproductes (melasses, rom), seguida de les de cervesa i altres begudes i del tabac. També són importants les del vestit, el calçat i el muntatge d'equipament electrònic. De carreteres és més ben servida Nevis, però Saint Christopher té un ferrocarril sucrer, així com el port i l'aeroport principals, a tocar de Basseterre. Exportació de sal, melasses, cotó i copra, i sobretot sucre. Però només compensa les importacions en un 33% (1983) que, gràcies a les transferències dels emigrants, sobretot de Nevis, solen arribar a un 50%. L'altra meitat és coberta parcialment amb els ingressos del turisme. La moneda és el dòlar del Carib Oriental (EC $). En el darrer període colonial (1965-83) el PNB per habitant cresqué notablement: 2,4% anual i se situà a un nivell (950 dòlars per habitant), que ve a ésser la meitat de la mitjana llatinoamericana.
Les illes són poblades majoritàriament per negres i la llengua oficial hi és l'anglès. Hi coexisteixen el protestantisme i el catolicisme. Independent des del 1983 en l'àmbit del Commonwealth, el poder executiu és investit en la monarquia britànica, però és exercit localment per un governador general que designa el primer ministre. Deté el poder legislatiu el parlament, renovat cada cinc anys per sufragi universal. És membre de l'ONU i de l'OEA.