Situació i presentació
Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l'E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs. El 1945 Barcelona s'annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs. El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs. La serra de Sant Mateu s'inicia a l'esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s'enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops (198 m), el turó del Pollo o Puig Castellar (303 m), el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià. Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d'Ase (128 m), paral·lela a la de Sant Mateu, amb l'Espirall i Can Butinyà, que continua vers el S; passat un clapisser de roques (dit popularment Montserrat dels Pobres) la carena declina fins arribar a la plaça de la Vila de Santa Coloma (33 m), centre geomètric i municipal. Aquesta segona serra divideix el terme en dues valls de diferent altura, la Vall Carcerenya o de la Pallaresa (entre Sant Mateu i la Bastida, sector d'obac de Mosques d'Ase), alta i atorrentada, i la vall de Sistrells (entre Mosques d'Ase i la serra de Sistrells o de Mena, en una bona part de Badalona, més baixa i planera, drenada per un ampli rieral (avui carrer de Verdaguer). El Besòs té un areny de 100 a 130 m i és canalitzat; és molt ric en aigües subàlvies i el seu règim fluvial comporta grans intermitències, amb riuades (
besosats) freqüents a la primavera i la tardor. El fort desboscament, l'augment demogràfic del Barcelonès i la industrialització han xuclat considerablement les reserves de la bossa aqüífera en la gruixuda faixa de sorra sobre el sòl de granit damunt el qual hi ha una bona part de la població. La part més muntanyosa i septentrional del terme alberga el sector sud-occidental del Parc de la Serralada de Marina, una part del qual, ja fora del municipi de Santa Coloma però, resta inclosa en l'Espai Natural de la Conreria-Sant Mateu Cèllecs, definit en el PEIN. La Serra de Marina ocupa la franja sud-oest de la Serralada Litoral Catalana i tanca l'anella verda de l'àrea metropolitana de Barcelona pel N. Representa una de les peces fonamentals en l'equilibri mediambiental d'aquesta zona, juntament amb el Delta del Llobregat, Collserola i Garraf. El mes de març de l'any 2000 s'inaugurà un tram d'aproximadament 6 km de l'anomenat Parc Fluvial del Besòs, que ha implicat els ajuntaments de Santa Coloma, Barcelona i Montcada i Reixac i recupera els marges del riu Besòs per a usos ciutadans, configurant una de les majors extensions de zona verda de l'Àrea Metropolitana. El desnivell entre muntanyes i el riu ha donat lloc a rieres o torrents importants avui transformats en carrers. El torrent d'en Gener és un camí neolític que des del Besòs va a Badalona i és anomenat, Rambla enllà, camí del Fondo. La carretera BV-5001, que uneix Sant Adrià de Besòs amb la Roca, per Montcada i Montornès, travessa el nucli urbà de la ciutat. Durant molts anys, Santa Coloma es comunicà amb Barcelona principalment pel Pont Vell, construït el 1953 —l'anterior, se l'emportà el
besosat del 1943—. El 1987 s'inaugurà el pont del Molinet i el 1992 el pont de Can Peixauet. Amb motiu de la celebració dels jocs olímpics de Barcelona es remodelà el circuit d'entrada a la ciutat comtal pel sector N. La construcció del Nus de la Trinitat permet l'accés directe des de Santa Coloma, mitjançant l'autovia urbana B-20, a les autopistes C-58 en direcció Terrassa i C-33 en direcció Montmeló, ambdues amb connexió a l'AP-7, així com a l'autovia C-17 (Eix del Congost) i el cinturó de circumval·lació de la ciutat (Ronda de Dalt i Ronda del Litoral). Aquest cinturó connecta, a la vegada, amb altres eixos viaris principals com la C-31 (Eix Costaner), ja dins el terme de Sant Adrià de Besòs. L'esmentada autovia B-20 travessa el sector septentrional del terme de Santa Coloma, en part soterrada, fins a enllaçar amb l'autopista C-32 (Corredor del Mediterrani), ja al municipi de Montgat. El mitjà de transport més utilitzat pels colomencs és el ferrocarril metropolità, que inaugurà la primera de les seves estacions de la ciutat (Santa Coloma) al final del 1983; l'any 1992 s'obrí l'estació del barri del Fondo.
