Periodista i polític.

Carles Sentís - Fototeca.cat

S'inicià amb èxit a "La Publicitat" i "Mirador" i el 1936 s'exilià a París. Anà després al front del general Franco i arribà a alferes provisional. Col·laborà en "Destino" i fou corresponsal d'"ABC", "La Vanguardia" i "Clarín" de Buenos Aires. Col·laborà també en "El Correo Catalán". Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg i la crisi del Congo. Ha estat agregat de premsa de l'ambaixada espanyola a Brussel·les i, després, a París, director de l'agència EFE (1963), fundador i director de "Tele-exprés" (1966), director de Ràdio Barcelona (1974), president de l'Associació de la Premsa de Barcelona (1974-77 i des del 1984) i director general de coordinació informativa durant el primer govern de la monarquia. Encapçalant la candidatura de la Unión de Centro Democrático a Barcelona, sortí diputat a corts el 1977 i, novament, el 1979. El 1977 gestionà el retorn de J.Tarradellas i l'acompanyà des de París a les primeres entrevistes amb A.Suárez i el rei. Fou conseller polític de la Generalitat provisional (1977-80), secretari general de la UCD catalana (1977-80), president d'honor de Centristes de Catalunya-UCD des del 1979 fins a l'extinció del partit i ambaixador extraordinari de l'Estat espanyol (1980). Ha publicat nombrosos llibres que reflecteixen la seva llarga trajectòria de cronista del segle XX: La Europa que he visto morir (1942), África en blanco y negro (1944), Protagonistas que conocí (1982), El procés de Nuremberg (1995), Viatge en transmiserià (1994), sobre la postguerra a Catalunya i Espanya, Al filo del siglo (2000), Reviure la Costa Brava (2001), I de sobte, Tarradellas (2002), el recull d'articles publicats al diari 'L'instant' L'instant abans del 36 (2004), Seis generaciones de Borbones y un cronista (2004) i les Memòries d'un espectador (2006). El 1989 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme, el 1998, el Premio Nacional de periodisme i el 2008 la Medalla al Mèrit al Treball del govern espanyol..