Músic i cantant. Després de treballar amb el Grup de Folk (1968), enregistrà el seu primer disc, L'home dibuixant, que l'acredità com a element original dins l'àmbit de la cançó catalana. Col·laborà amb Música Dispersa i enregistrà Orgia (1971), Qualsevol nit pot sortir el sol (1975), Galeta galàctica (1976) i La Catedral (1977). L'any 1979 inicià una reeixida col·laboració amb el grup teatral per al qual compongué la música dels espectacles Antaviana i Nit de Sant Joan (1981). Posteriorment enregistrà Barcelona postal (1982) i Transcantautor (1984). Després de publicar un recull de poemes i cançons, Lletres galàctiques (1984), canvià d'estil i començà a cantar en castellà (1986) amb el nom artístic de Ricardo Solfa. Edità tres discs: Carta a la novia (1987), Cuando tú seas mayor (1988) i Ropa fina en las ruinas (1992). El 1995 tornà a canviar el seu nom pel d'El Viajante. L'any 2000 recuperà el nom de Jaume Sisa. El 2001 actuà per primera vegada en solitari al Palau de la Música Catalana, i reprengué els textos en català amb Visca la llibertat, al qual seguiren La bola voladora (2002), El congrés dels solitaris (2005) i Ni cap ni peus (2008).