Lingüista.

Joan Solà i Cortassa - Fototeca.cat

Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1965) i doctorat en filologia catalana (1970), obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading (Anglaterra) el 1977. Professor a diversos centres docents des del 1965 (entre els quals, la Universitat Autònoma de Barcelona i les extensions universitàries de Girona i Tarragona), de 1984 a 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona. És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Professor invitat en universitats de Polònia, Austria i Alemanya, ha publicat nombrosos articles i estudis, preferentment sobre temes de sintaxi i d'història de la llengua catalana: Estudis de sintaxi catalana (1972-73), A l'entorn de la llengua (1977), Del català incorrecte al català correcte (1977), "Ser" i "estar" en el català d'avui (1981), Sintaxi generativa catalana (1986), en col·laboració amb S.Bonet, Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), L'obra de Pompeu Fabra (1987), Bibliografia lingüística catalana del segle XIX (1989), en col·laboració amb P.Marcet, Tractat de puntuació, en col·laboració amb Josep M. Pujol (1989), Lingüística i normativa (1990), Estudis d'història de la llengua catalana (1991), Sobre lexicografia catalana actual, com a editor (1992), Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994), A-Z. La llengua: una convenció dialèctica (1993), Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic (1995), juntament amb J.M.Pujol, Gramàtica i lexicografia catalanes. Síntesi històrica (1995), amb A.Rico, Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (1998), juntament amb Pere Marcet, obra que rebé el premi de recerca Crítica Serra d'Or, i Parlem-ne. Converses lingüístiques (1999), recull d'articles publicats a la premsa. També fou l'editor del volum L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homentage (1999) i, juntament amb J.Macià Guilà, del llibre La terminologia lingüística en l'ensenyament secundari (2000). El 2002 fou publicada, sota la seva direcció, la Gramàtica del català contemporani, obra en tres volums de caràcter descriptiu que constitueix una de les referències cabdals de la lingüística catalana. Posteriorment ha publicat dos reculls més d'articles Ensenyar la llengua (2003) i Plantem cara (2009), molt centrats en la denúncia de la subordinació de la llengua catalana. Ha estat també director del Llibre d'estil de 'La Caixa' (1991) i del Llibre d'estil de l'Ajuntament de Barcelona (1995). Des del 1999 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i ha rebut, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (2005) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2009).