Comarca de Catalunya.

el Solsonès Cingleres de la serra de Querol, a Odèn - Fototeca.cat

Cap de comarca, Solsona (7 344 h [2001]). Es formada de tres elements diversos: les terres mitjanes de l'alta Segarra, al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo (o de Matamargós), de les conques del Segre i del Cardener, respectivament; les terres altes de la ribera Salada, al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre; i les terres altes de l'alt Cardener, al NW. De N a S, dues àrees es diferencien clarament: un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscil·len entre els 900 i els 2 000 m alt.; i un sector de terres mitjanes s'estén a migjorn de la ciutat, amb altituds que oscil·len entre els 650 i els 900 m; les altituds més baixes es registren a les conques del Llobregós, del riu Negre i del Cardener, vers Clariana. Les serres la Llena, al NW de Solsona, i de Pinós (937 m alt.), al S, constitueixen els extrems de l'espina lleugerament ondulada que separa i diferencia els aiguavessos de les conques del Segre i del Cardener-Llobregat. Al NW, la serra Seca i el serrat d'Odèn clouen la comarca, que continua barrada i separada de l'Alt Urgell i el Berguedà, pel N i NW, per les imposants serralades de Port del Comte (2 383 m al pedró dels Quatre Batlles), del Verd (2 274 m) i de Guixers (2 233 m) i per les de Busa (1 516 m) i de Bastets (1 268 m). Al S, la comarca resta oberta a les terres més baixes del Segre mitjà, la Segarra i el Bages. Al N dominen els massissos calcaris, amb canals estrets de margues triàsiques, aprofitades pels conreus de muntanya i pels camins de bast. Vers el centre dominen les pudingues oligocèniques, erosionades que destaquen a la serra de Bastets i impressionen a les fondalades de Vilamala; les valls fluvials hi resten ben encaixades. Al S de Solsona abunden els materials sedimentaris, amb predomini de gresos i margues. Terra de transició, el clima també oscil·la. Les precipitacions anuals mitjanes oscil·len entre els 400 i els 600 mm a les terres baixes, mentre que a la part alta s'arriba fins als 700 mm. El 1931 hom calculava el total en 876 mm, amb 102 dies de pluja i 9 de neu. Però el 1945 aquestes xifres havien experimentat un descens considerable, i els dies de pluja es reduïren a 65 i els de neu a 4. Amb tot, els darrers anys, sembla haver-se accentuat el contrast; és superior la pluviositat al N de Lladurs i Sant Llorenç, fins a arribar als 900 mm, mentre que és superior la secada a la banda de Navès. Predominen els vents del NW, o pallarès, humit, i del NE, o berguedà, que sol produir algunes glaçades tardanes. Hi ha fonts abundoses, especialment les del Cardener, a la Coma, de la riera Salada, a Cambrils, de Lladurs i Canalda (canalitzades fins a Solsona). Hi ha un pou de glaç natural, o bòfia, al Port de Comte.