cerca:
 
   
 
sumari: Somàlia
ARBRE DE TOPONÍMIA
Àfrica > Estats d´Àfrica > Somàlia
·Bari
·Bay
·Benaadir
·Berbera
·Gedo
·Hiiraan
·Jubbada Dhese
·Jubbada Hoose
·Mudug
·Nugaal
·Sanaag
·Shabeellaha Dhexe
·Shabeellaha Hoose
·Togdheer
 
Somàlia
[Exònim: Somàlia (català); Nom oficial: República Democràtica Somali (català), Jamhuuriyadda Dimuqraadiga Soomaaliya (somali), Gumhūrīya al-Sūmāl al-Dimuqrātīya (àrab)]
 

Extensió: 637 657 km2
Població: 8 496 000 h [est 2006]544.582526.227934

Estat de l'Àfrica oriental, situat entre Djibouti (NW), Kenya (SW) i Etiòpia (W) i banyat per l'oceà Índic (E i S) i el golf d'Aden; la capital és Muqdiisho.

La geografia

El país forma part de l'altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte paral·lel a la costa i a l'E en una vasta plana litoral. Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad (2 408), el cim més alt del país. Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l'oceà Índic i rocalloses les del golf d'Aden fins al cap Guardafui. Clima molt calorós, amb poca oscil·lació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat (menys de 250 mm). Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més pluges i serveixen de pastures d'hivern. Els rius, poc importants, tenen règim irregular; els principals són el Juba i el Shebelle, que davallen del massís etiòpic i experimenten una forta evaporació en travessar l'àrid altiplà somali. A la terra baixa meridional i a les zones properes al litoral predominen els espinars àrids. A l'altiplà interior i a les muntanyes l'espinar es transforma progressivament en sabana seca.
Malgrat la pobresa d'aigua, els rius Juba i Shebelle i les capes subàlvies alimenten un regadiu tradicional, i sistemes moderns permeten conreus diversificats; llurs valls són les úniques regions fèrtils. Els conreus de subsistència són mill, sèsam, melca, blat de moro, arròs, cacauets, fesols, blat, dàtils, mandioca, tabac i hortalisses. Els conreus comercials, en mans estrangeres, són bananes, cotó, canya de sucre, aranges i raïm. L'activitat principal a la major part del territori és la pastura nòmada (tres cinquens de la població) de cabres, ovelles i camells i bovins. Hom n'obté carn i llet i pells de cabrall, boví i oví, energia animal. Productes espontanis del país són l'encens, la mirra i la goma aràbiga i fusta. Pesca de tonyina a la costa NE i crustacis. A penes posseeix recursos miners, llevat de la sal, del guix i d'alguns jaciments de mineral de ferro, però llur explotació és problemàtica per la insuficiència de comunicacions. Societats estrangeres s'interessen per la prospecció d'urani (al S, prop de Brava i de Bur Gabo) i la de petroli. Recentment s'hi han desenvolupat algunes indústries de transformació, la més important de les quals és la sucrera (Joowhar); té, a més, indústries càrnies, oleícoles, del cuir i del calçat (Brava i Muqdiisho) i de sabó (Joowhar i Muqdiisho). Però no es poden expandir per manca d'energia: el consum d'electricitat, obtinguda exclusivament de petroli, importat, és dels més baixos del món. Manca de xarxa ferroviària, i les carreteres, tot i sumar més de 21 000 km (només 2 310 km asfaltats), són tan dolentes que bona part del transport nacional és realitzat per la navegació de cabotatge, centrada a Muqdiisho, i amb camell per l'interior. Aeroport internacional a Muqdiisho. La balança comercial és clarament deficitària, i el nivell de vida és molt baix. El comerç exterior té lloc principalment amb l'Aràbia Saudita (84% el 1981) i Itàlia pel que fa a les exportacions, i amb la Gran Bretanya (29%), Itàlia i Alemanya per a les importacions. Exporta bananes, bestiar (79% el bestiar sol el 1983) i mirra i importa petroli, cereals i altres aliments, materials de construcció, mitjans de transport i maquinària. El ràpid increment de la població és superior al del PNB en valor real: en el període 1965-83 el creixement mitjà del PNB per habitant fou del -0,8% anual. País poc poblat, la població es concentra a la plana meridional, especialment a la regió de Benaadir. Rural en un 70%, les úniques ciutats importants són Muqdiisho, Hargeysa i Merca. La majoria de la població és somali, amb petites minories bantus i àrabs. El somali i l'àrab són llengües oficials i la religió predominant és l'islamisme. Independent des del 1960, Somàlia esdevingué república socialista en 1979-91. Enderrocat el règim aquest darrer any, les diverses forces polítiques consensuaren un govern provisional, però les diferències entre elles donaren lloc a una guerra civil que ha fragmentat el país en zones d'influència de les diverses parts en conflicte. Somàlia és membre de l'ONU, de l'OUA i de la Lliga Àrab.

Anuncis











cerca:
 
   
| Qui som | Condicions | Crèdits | Publicitat |

© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD