Estat de l'extrem meridional d'Àfrica, que limita al NW amb Namíbia, al N amb Botswana i Zimbabwe i a l'E amb Moçambic i Swazilàndia, i és banyat a l'E i al S per l'oceà Índic i a l'W per l'Atlàntic, inclou dins el seu territori l'estat independent de Lesotho; la capital administrativa és Pretòria, residència del govern, i la capital legislativa, Ciutat del Cap.

El relleu presenta una gran simplicitat. En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l'antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos. La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari; les altes terres que l'envolten tenen altituds oscil·lants entre 1 500 i 3 000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l'alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i els territoris del Namaqualand i de Damaraland. Aquestes terres altes s'acaben a l'exterior amb un gran escarpament, més desenvolupat al Natal, on forma el massís del Drakensberg (3 355 m), continuat al SW pel Stormberg, el Sneeuberg, la cadena de Nieuwveld i, prop de l'Atlàntic, les Roggeveldberge i l'escarpament que domina la plana costanera de Namíbia. Entre el gran escarpament i la mar s'obre una estreta faixa litoral, només eixamplada vers el NE, cap a Moçambic. El fons de la depressió del Kalahari és ocupat pels Kalahari beds, dipòsits lacustres i eòlics d'origen sedimentari. Climàticament, cal diferenciar-hi dos règims pluviomètrics: un de pluges estivals, que afecta la major part del país, i un altre de pluges d'hivern, propi de la regió del Cap. La façana vers l'oceà Índic és l'àrea de més pluviositat (de 800 a 1 500 mm de la costa del Natal als vessants muntanyosos). Cap a l'interior la pluviositat minva vers l'W: de 750 a 500 mm al Veld del Transvaal i de l'Orange; la isohieta de 250 mm travessa el desert de Kalahari, mentre que el de Namíbia, a la costa occidental, en rep menys de 125 mm. A la regió del Cap, en canvi, les pluges, amb una mitjana anual de 630 mm, permeten el desenvolupament de l'agricultura. Els dos rius principals del país són l'Orange i el Limpopo. L'Orange, que neix a Lesotho, té la conca més gran, bé que el seu cabal disminueix en travessar el S del Kalahari. Desguassa a l'Atlàntic, i constitueix, en el trajecte interior, el límit amb Namíbia. El Limpopo, nascut al Veld, té un cabal superior. Forma límit amb Botswana i Zimbabwe, i desemboca a l'Índic, en territori de Moçambic. Llur règim és força irregular, amb crescudes estivals. A l'Índic desguassen molts altres rius, més curts però de cabal abundant.