Estat del SE d'Àfrica, que constitueix un petit enclavament entre la República de Sud-àfrica i Moçambic; la capital administrativa és Mbabane i Lobamba és la capital tradicional i legislativa del país.

Geogràficament es divideix d'W a E en una regió de més de 1 000 m d'altura (Highveld), de clima subtropical moderat i d'alta pluviositat (de 1 000 a 1 400 mm), amb bosc de fulla perenne; una altra amb una altura mitjana de 700 m (Milddleveld), zona subtropical de sabana seca, de 17°C de temperatura mitjana i d'una pluviositat de 1 000 mm; i una altra d'una altura de 300 m (Lowveld), de clima sec i càlid i amb precipitacions d'uns 600 mm; a l'est hi ha les altures de Lebombo, amb un clima com el del Middleveld. Els rius principals són el Great Usutu i el Komati, que corren d'W a E.
L'agricultura és la principal activitat econòmica: ocupa les tres quartes parts de la població activa i en procedeix prop del 70% dels ingressos per exportació. Hom conrea melca, blat de moro, arròs, canya de sucre, taronges, tomàquets, aranges, bananes, ananàs, cotó, tabac, moniatos i patates. La ramaderia es beneficia dels extensos pasturatges, que ocupen els dos terços del país; es destaquen la ramaderia bovina i el cabrall. Fins fa pocs anys hom exportava ferro i amiant en quantitats importants (el 1980 era el desè productor mundial d'amiant). Però aquestes mines presentaren símptomes d'exhauriment, i l'extracció de ferro fou abandonada el 1978 i la d'amiant, el 1986. Hom ha iniciat, en canvi, l'extracció d'or, però només hi ha reserves importants de pedra per a la construcció i de minerals no metàl·lics: caolí, pirofilita, argiles especials, diamants i, sobretot, carbó. L'electricitat escasseja, i la indústria es limita al tractament d'alguns productes agrícoles (sucre, exportat en un 88%, productes carnis, melasses, cervesa, esgranadores de cotó), de la fusta (el centre industrial és Manzini) (escairada, reduïda a polpa, cel·lulosa), així com adobs químics i muntatge de televisors. La producció minera és exportada en brut o semielaborada (amiant crisolític). Més valor tenen (1983) les exportacions de sucre (38%), polpa de fusta, adobs i conserves de fruita. Les importacions principals són: maquinària i equip de transport, petroli refinat i derivats, productes químics, manufactures de base, aliments i bestiar i manufactures variades. Swazilàndia depèn fortament del comerç amb la República de Sud-àfrica (85% de les importacions i 32% de les exportacions), amb la qual, com Botswana i Lesotho, té concertada una unió monetària i duanera. Uns altres proveïdors importants són els EUA i la Gran Bretanya, que és, alhora, el segon client. El saldo, malgrat les reexportacions, és desfavorable en un 55% i arrossega la balança comercial, malgrat que la de serveis és positiva, a causa del turisme, i també la balança corrent. Un 20% de la mà d'obra ha de cercar treball a la veïna república sud-africana. A Matsapha hi ha l'aeroport principal, vora Manzini. Un ferrocarril uneix Swazilàndia amb el port moçambiquès de Goba, encara no a 100 km de la frontera, i un altre, amb el port sud-africà de Richard's Bay. La unitat monetària és el lilangeni, equiparada al rand sud-africà. El 84% de la població pertany a l'ètnia dels swazi; els zulus representen el 9% i els blancs, el 2% restant. La densitat demogràfica, molt irregularment distribuïda, és del 39%. El 77% de la població és cristiana i la resta conserva les creences tradicionals. El swazi i l'anglès són les llengües oficials de l'estat. D'acord amb la constitució del 1978, Swazilàndia és una monarquia. El rei exerceix el poder executiu amb l'ajut d'un gabinet. El poder legislatiu resideix en un parlament bicameral. És membre de l'ONU, de l'OUA i del Commonwealth.