cerca:
 
   
 
ARBRE DEL CONEIXEMENT
Baix Imperi > Emperadors romans del Baix Imperi > Teodosi I
·concili I de Constantinoble
·Flavi Eugeni
·Gal·la Placídia
·Magne
·Flavi Rufí
 
Teodosi I
[Flavius Theodosius; Sobrenom: el Gran]
 
Cauca, Hispània, ~347 - Milà, 17 de gener de 395

Emperador romà (379-395). Lluità a Britània i a l'Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi. En morir aquest executat a Cartagena (376), es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d'Orient (379) i l'envià a lluitar contra els gots a l'Orient i a Il·líria. S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l'exèrcit i expulsà els gots de Tràcia; després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau: una part dels gots s'establí al S del Danubi, mentre que d'altres passaren a formar part de l'exèrcit imperial com a federats. Batejat a Tessalònica (380), féu tancar els temples arians i proclamà la unitat religiosa de l'Imperi, sota l'autoritat dels bisbes de Roma i d'Alexandria; convocà el concili I de Constantinoble (381). A l'Occident, entre el 370 i el 400, formà amb les Illes Balears la província Baleàrica de l'Imperi, tot i que, segons Isidor de Sevilla, les considerava encara com a part de la Tarraconense. Reconegué l'usurpador Màxim, però quan aquest atacà Valentinià II, s'hi oposà, el derrotà a Hongria i el féu presoner a Aquileia. Mort Màxim a mans dels soldats (388), i derrotat i mort el seu fill Víctor per Arbogast, restablí Valentinià; es reservà, però, el govern d'Itàlia. En reprimir un motí contra els gots a Tessalònica, féu matar tota la població (390); amonestat, però, per sant Ambròs a Milà, féu penitència pública i visqué retirat un quant temps. De tornada a l'Orient, lluità contra els bàrbars a Macedònia (391). Retornà a l'Occident per tal d'oposar-se a Arbogast i a l'usurpador Eugeni, els quals derrotà a Wippach, vora el riu Frigidus (394). Per darrera vegada, reuní tot l'imperi Romà sota la seva autoritat, des d'Escòcia fins a Mesopotàmia. Associà al govern (395) els seus fills Arcadi i Honori. El 415 el seu nom fou imposat al seu nét, fill d'Ataülf i de Gal·la Placídia, filla seva, nascut a Barcelona. A la seva mort, Arcadi el succeí a l'Orient, mentre que Honori regnà a l'Occident sota la tutela d'Estilicó, el qual havia casat amb la seva neboda Serena.

Anuncis











cerca:
 
   
| Qui som | Condicions | Crèdits | Publicitat |

© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD