Polític italià.

Palmiro Togliatti - Fototeca.cat

Advocat i militant socialista, col·laborà en Avanti!, entrà en contacte amb i participà en la creació del setmanari Ordine Nuovo (1919), del qual fou redactor en cap. Estigué entre els fundadors del al congrés de Liorna (1912), i formà part del comitè central des de l'any següent. Perseguit pel feixisme, en el moment de l'establiment de la dictadura i la detenció de Gramsci, Terracini, etc. (1926), Togliatti, refugiat a França, prengué la direcció del partit, del qual fou secretari general (1927), i estimulà l'activitat a l'interior d'Itàlia. Simultàniament, assolí un paper rector dins del moviment comunista mundial, sobretot quan, al setè congrés de la Tercera Internacional (1935), posà, amb , les bases de la política d'unitat antifeixista que havia de concretar-se en els fronts populars. Secretari del Komintern (1937-39), actuà durant la guerra d'Espanya com a assessor polític del PCE, amb els pseudònims d'Alfredo i Ercole Ercoli. Residí a l'URSS des del 1940, i per l'abril del 1944 tornà a Itàlia, on es declarà partidari de la col·laboració entre els partits antifeixistes i la monarquia, i féu possible, amb la seva actitud, la formació del primer govern democràtic, presidit per Badoglio, en el qual fou ministre sense cartera; participà també en els successius governs provisionals, fins que els comunistes foren eliminats del poder (maig del 1947), i al juliol del 1948 fou víctima d'un atemptat que estigué a punt de provocar una guerra civil. Partidari decidit de la desestalinització, des del 1956 llançà la consigna del policentrisme, o dret dels partits comunistes nacionals a escollir la pròpia línia, fora de l'obediència incondicional a Moscou, i, en aquest sentit, impulsà l'acostament del PCI als socialistes i catòlics, donà un suport crític al centrosinistra i defensà el respecte estricte de la legalitat parlamentària. Morí quan es trobava de vacances a l'URSS.