Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l'extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre.

Mapa

Els conreus ocupen (1989) una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l'ordi. El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l'antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme (67% de la superfície municipal). Hom hi troba blat i ordi (gairebé el 50%). Els fruiters ocupen 599 ha; predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera.

	Torrent de Cinca - Fototeca.cat

L'ametller i l'olivera són conreus residuals (94 ha en conjunt el 1989). Predomina el règim d'explotació directa (96,4% el 1989), i la terra és dividida en 108 explotacions, de les quals el 63% tenen menys de 10 ha, i l'11% supera les 50 ha. La cooperativa agrícola és adherida a la de Fraga. En la ramaderia, molt menys important, predomina el porcí i l'aviram. Les activitats industrials es redueixen a l'emmagatzematge de productes agrícoles i són dutes a terme per diverses societats de transformació. El sector terciari ocupa entorn del 40% de la població activa, però la major part d'aquesta es trasllada diàriament a Fraga, on té el lloc de treball. El poble (1 168 h [1991], torrentins; 109 m alt), d'origen islàmic, és a la dreta del Cinca. Resten ruïnes de l'antic castell de Torrent, i l'església parroquial és dedicada a santa Magdalena. El lloc fou donat el 1175 pel comte de Pallars als hospitalers, que hi establiren la comanda de Torrent de Cinca. El municipi, on hi ha restes ibèriques i romanes (un tros de calçada), comprèn el santuari de Sant Salvador de Torrent i els llocs de Torralba i Torrebetria.