Biòleg i filòsof.

Ramon Turró i Darder - Fototeca.cat

Fill d'una família de Malgrat. De molt jove s'allistà voluntari per lluitar contra els carlins. L'any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys. Es traslladà a Madrid (1875) i exercí el periodisme. Publicà (1880) un treball intuïtiu sobre el mecanisme de la circulació; sostingué una lluita periodística amb Letamendi, amb atacs a les teories vitalistes d'aquest. Per insistència de Jaume Pi i Sunyer retornà a Barcelona (1884) i disposà d'un laboratori a la facultat. L'any 1887 ingressà al Laboratori Microbiològic Municipal, que dirigia Jaume Ferran i Clua, amb qui posteriorment havia d'enemistar-se per raó de diferències de criteri sobre el rigor científic. Intentà de prosseguir els estudis de medicina (1891). L'any 1894 fou nomenat membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, i l'any 1897 fou encarregat de la direcció dels cursos de bacteriologia que l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques acabava d'organitzar. L'any 1906 fou nomenat director del Laboratori Microbiològic. Ocupà la presidència de l'Acadèmia i Laboratori (1908-10). Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1911) i soci fundador de la Societat de Biologia de Barcelona (1912), que presidí del 1920 al 1924, i de la Societat Catalana de Filosofia, que presidí. Fou objecte dels atacs d'una campanya de premsa, quan l'any 1914, en ocasió d'una epidèmia de febre tifoide, obligà al tancament de les aigües infectades. Col·laborà intensament amb August Pi i Sunyer. Fou l'introductor a l'Estat espanyol del mètode experimental de C.Bernard i, a Catalunya, el primer que estudià les secrecions internes. Treballà sobre bacteriologia, fisiologia i immunologia. Elaborà una teoria filosòfica sobre l'origen del coneixement que féu pública en Els orígens del coneixement: la fam (1912). En el camp filosòfic publicà La criteriologia de Jaume Balmes, Filosofia crítica (1919), Diàlegs sobre coses d'art i de ciència (edició pòstuma, 1958), Els orígens de la representació de l'espai tàctil (1913), traduït al francès, La méthode objective (1916), traduït al català i al castellà, La base tròfica de la intel·ligència (1917), La disciplina mental (1924), Tres diàlegs sobre la filosofia de l'estètica i la ciència (edició pòstuma, 1947), etc. En el camp de la immunologia, en col·laboració amb A.Pi i Sunyer, escriví Mecanismo fisiológico de la inmunidad natural, Auf natürlichen Wege entstandene Bakteriolisine (1909) i Sur les proprietés bactériologiques des tissus (1909).