Estat de l'Europa oriental, que limita al N amb Bielorússia, al N i l'E amb Rússia, al S amb la mar d'Azov i la mar Negra, al SW amb Moldàvia i Romania i a l'W amb Hongria, Eslovàquia i Polònia; la capital és Kíev.

Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristal·lines (granit i gneis) recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s'estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d'Azov i aflora a la regió de Volínia. Sobre aquest sòcol s'estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l'extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades. La muntanya solament ocupa una petita part a l'W i a l'extrem S de Crimea. Així, hom pot distingir al N i al centre una àmplia plana d'una altitud de 200 m formada per materials fluvioglacials i argiles, drenada al N pels afluents de la dreta del Prip'at' i al centre pel Dnièper, i que es caracteritza per l'abundància d'aiguamolls, principalment al N, on la presència del bosc anuncia les planes de Bielorússia. A l'E, la regió del Dinec', que inclou el vorell de la plana russa, és una regió de terres baixes, turons i tossals, amb altures que superen els 300 m, que han estat tallats per les valls dels rius. Ací hi ha la conca hullera de Donec'kyj Bacejn, coneguda amb el nom de . Al S, la península de Crimea, unida al continent per l'istme de Perekop, és formada per una plana al N, continuació de la plana costanera de la mar Negra, i les muntanyes del SE, que superen els 1 500 m i dominen el litoral amb un escarpat vessant. A l'W el relleu és més variat: les planes de Roztočča i Podòlia constitueixen un fragment de l'antic massís recobert per sediments cretacis (gredes); s'aixequen fins a 500 m d'altitud i són tallades per les nombroses valls dels rius; al N d'aquestes s'estén la Volínia, més baixa (300 m) i recoberta de loess. Al SW, els Carpats, separats per la vall tectònica del Dnièster de les planes de Roztočča i Podòlia, s'estenen en uns 270 km de longitud des de la frontera amb Polònia i Eslovàquia, al NW, fins a la de Romania, al SE. Formen un conjunt de serralades paral·leles que culminen al cim del Hoverl'a (2 061 m), la màxima altitud d'Ucraïna. Aquesta regió inclou una petita part de la plana pannònica de la conca del Tisza i la Bucovina, regió de turons coberts de boscs i agricultura.