cerca:
 
   
 
sumari: Unió dels Emirats Àrabs
ARBRE DE TOPONÍMIA
Àsia > Estats d'Àsia > Unió dels Emirats Àrabs
·Emirats àrabs
 
Unió dels Emirats Àrabs
[Emirats Àrabs Units; Exònim: Unió dels Emirats Àrabs (català); Nom històric: Trucial States, 'Oman al-Sulh', Costa dels Pirates; Nom oficial: Ittihād al-Imārāt al-Arabīya (àrab)]
 

Extensió: 83 600 km2
Població: 4 214 000 h [est 2006]654.36035224.29704

Estat de l'Aràbia oriental, limitat al N amb el golf Pèrsic, a l'E amb Oman, al S i a l'W amb l'Aràbia Saudita i al NW amb Qatar; la capital és Abū Zaby.
Mercat a Abu Zaby, capital de l'estat - Corel Professional Photos

La geografia

El terreny és lleugerament ondulat, solcat per nombrosos uadis, i davalla lentament vers la línia costanera del golf Pèrsic, on, a causa de la poca profunditat de l'aigua, abunden les illes, els baixos de corall i els bancs de sorra. El clima és àrid, amb temperatures molt altes a l'estiu. La base de l'economia és l'extracció de petroli, que aporta el 33,4% del PIB (1994), bé que només ocupa el 2% de la població activa. Són especialment importants els jaciments submarins: els d'Umm Šaif i Zakum (a Abū Zaby), units per oleoducte a l'illa de Dās, i els de Fata, Abū al-Buhūs i Abū Mūsā (a Al-Šāriqa), etc. Els jaciments dels litorals de Murban i Bu Hasa (a Dubayy) estan units per oleoducte a la terminal de Djebel Zanna. L'altre producte miner és el gas natural, extret dels emirats d'Abū Zạby i Dubayy. Les reserves estimades de petroli de la UEA representen gairebé el 10% mundial. La indústria troba facilitats energètiques i l'electricitat, que assoleix un consum molt elevat, procedeix exclusivament d'hidrocarburs. Les indústries principals són les derivades de les refineries de petroli, especialment a Abū Zaby i a Dubayy, que han muntat veritables complexos petroquímics; hi destaquen els condensats de petroli i els adobs d'Abū Zaby, la planta de liqüefacció i en general la manufactura del gas de Dubayy. La indústria no directament relacionada amb el petroli aporta el 8,3% del PIB i ocupa el 9,2% de la població activa. Comprèn instal·lacions de dessalinització d'aigua de mar, fàbriques de ciment, metal·lúrgia de base (laminatge d'acer, foneria d'alumini) i la reparació naval (dic sec a Dubayy). La construcció és un sector important (9,8% del PIB i 17% de la població ocupada). L'agricultura, molt limitada per les condicions climàtiques, es redueix a la producció de dàtils i d'hortalisses en una petita franja a l'E del país. La pesca i la ramaderia, en canvi, són importants. Gràcies als beneficis obtinguts del petroli, la UEA ha esdevingut un centre financer important. Les comunicacions terrestres són formades per carreteres (4 750 km el 1995) que, especialment des de la costa, s'estenen de la frontera de Qatar (NW) a les dues d'Oman (N i E), comunicada per túnel amb illes properes. El port principal és a Dubayy, i els aeroports a Abū Zaby i a Dubayy. Pel que fa al comerç exterior, el 1994 el petroli en cru i refinat equivalia al 80% de les exportacions, i era venut sobretot al Japó (40%). L'Índia, Corea del Sud, l'Iran i Singapur hi participaven individualment, amb un percentatge comprès entre el 3,8% i el 5,3%. Quant a les importacions, consten especialment de maquinària i equipament de transport (39%), seguits de manufactures bàsiques (25%) i aliments (9%). La renda per habitant és de les més altes del món, i el creixement ha estat continuat (en el període 1985-92 la mitjana fou del 3,1% anual). D'altra banda, el règim de la UEA ha intentat diversificar les seves activitats econòmiques de cara a trencar la seva dependència del petroli. País tradicionalment nòmada, el petroli n'ha modificat profundament les pautes demogràfiques: tot i que encara és escassament poblat (30 h/km2), té un fort creixement de la població (21,6‰ el 1994), que ha repercutit sobretot en les ciutats (el 80% de la població és urbana). Malgrat tot, el 75% de la població és formada per immigrats, que constitueixen la pràctica totalitat dels treballadors. La meitat procedeix de l'Índia, Sri Lanka, Bangla Desh i el Pakistan. El 13% són àrabs d'altres estats (especialment egipcis) i el 17% iranians. L'àrab és la llengua oficial i l'islam, la religió oficial. Estat sobirà i independent (1971), la constitució provisional estableix una estructura federal amb una autoritat, el Consell Suprem, integrada pels xeics de tots set emirats, els quals elegeixen un president i un vicepresident. El president tria el primer ministre i el gabinet ministerial. El poder legislatiu és format pel Consell Nacional Federal, integrat per quaranta membres, tots ells per designació. La Unió forma part de l'ONU, del Consell de Cooperació del Golf i de la Lliga Àrab.

Anuncis











cerca:
 
   
| Qui som | Condicions | Crèdits | Publicitat |

© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD