El territori que forma l'Urgell inclou una part del sector oriental del pla d'Urgell, que la conquesta cristiana repartí entre els comtats d'Urgell i, també, de Cerdanya (dins la marca de Berga, que arribava fins a Altet), tots dos eclesiàsticament dependents de la diòcesi d'Urgell, que correspon al sector pertanyent a la ribera de Sió, i el d'Osona-Barcelona (dins l'anomenat comtat de Manresa), eclesiàsticament de la diòcesi de Vic (des del s. XVI, de Solsona), que correspon al sector pertanyent a les valls del riu d'Ondara, el Cercavins i el riu Corb. La vall del riu Corb passà el 1154 a la diòcesi de Tarragona. La divisió en vegueries, que es concretà als s. XII i XIII, però que anà modificant-se fins a la fi del s. XVII, acabà apartant-se, en aquest sector, de les antigues divisòries comtals i diocesanes, a diferència de la major part del Principat; la vall del riu Corb, en aquest sector, fou dividida, seguint el curs del riu, entre les vegueries de Tàrrega, al N, i de Montblanc, al S. La vegueria de Tàrrega, per tant, tal com apareix a la fi del s. XVII, no solament incloïa l'extrem occidental de l'antic comtat i de la diòcesi d'Osona, sinó que incloïa llocs de la diòcesi de Tarragona (Sant Martí de Maldà, Guimerà), al S, i de la diòcesi i comtat d'Urgell (Ivars, Barbens, el Poal, Linyola, Boldú, el Bullidor, la Figuerosa, Tornabous, Claravalls, Bellver, Mont-roig, a més d'Altet), al N. Tot el sector septentrional de la comarca que havia pertangut a la vagueria d'Urgell acabà esdevenint el nucli d'una nova vegueria d'Agramunt. Anglesola i Montornès de Segarra, en canvi, restaren incloses a la vegueria de Cervera. El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria d'Agramunt fou agregada al nou corregiment de Cervera, la de Tàrrega al de Lleida i la de Montblanc al de Tarragona. No fou fins el 1833, amb la divisió provincial, que, en fixar-se el límit entre les províncies de Lleida i Tarragona, s'establí el límit meridional actual de la comarca. La divisió en partits judicials del 1834 atribuí Tàrrega i gran part de la comarca al partit de Cervera, Belianes al de Lleida (fins a la creació del de les Borges Blanques el 1910), i Agramunt, Donzell, Puigverd, Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Barbens, Ivars d'Urgell, Utxafava i Castellnou de Seana al de Balaguer. La divisió territorial del 1936 configurà la comarca d'acord amb la influència econòmica de Tàrrega i li restituí la capitalitat administrativa. La creació de la nova comarca del Pla d'Urgell el 1988 representà que Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d'Urgell, Utxafava i Vilanova de Bellpuig se segreguessin de la comarca de l'Urgell. L'any 1990, una nova modificació de la divisió comarcal de Catalunya també afectà la comarca i féu que Montornès se segregués de l'Urgell i s'agregués a la Segarra.