Espia (1809) del conseller d'estat, baró de Pasquier, més tard fou cap d'una brigada de policia formada per antics presidiaris. Abandonà el cos el 1827, i hi reingressà el 1832, però en fou foragitat per instigació al robatori. Participà en la revolució del 1848, al costat de Lamartine, del qual, però, no obtingué cap càrrec. Les seves memòries (1828) inspiraren Balzac, sobretot en Vautrin. Morí en la pobresa.