Cadascun dels homes i els nois que fan els castells .

Colles castelleres

S'agrupen generalment en colles manades per un cap de colla, casteller d'experiència que dirigeix el bastiment del castell. Vesteixen pantalons ajustats blancs, faixa, camisa folgada del color distintiu de la colla i mocador vermell lligat al cap. La ciutat de Valls és considerada el bressol casteller per antonomàsia, malgrat que hom ha suggerit que l'origen dels castells es troba a la veïna vila d'Alcover, on hom té constància d'un casteller anomenat Cargol el 1789. El fet d'ésser Valls la població on arrelà amb més força el costum d'aixecar una torreta com a apoteosi del ball de Valencians, i també a causa de la popular composició de J.A. Clavé, Els Xiquets de Valls, han convertit la locució xiquet de Valls en sinònim de casteller. Amb tot, durant bona part del s XIX, prevalgué arreu el terme Valencians, mentre que el de xiquets de Valls és de mitjan segle. El 1805 ja hi havia a Valls dues colles, la dels pagesos i la dels menestrals, amb gran rivalitat i que arribaren a dividir la població en dos bàndols. Més tard, prengueren el nom de la Muixerra i la Roser. La primera agrupava elements de tendència moderada i fou coneguda com a Colla Vella, mentre que la Roser, de tendència liberal, es dissolgué durant la segona guerra Carlina i es reorganitzà després com a Colla Nova. A Tarragona també es reflectí, en part, aquesta dualitat en les colles dels pescadors i dels pagesos, provinents dels antics gremis. Dins ja de la segona meitat del s XIX, trobem datats els grans castells de nou i alguns dels més importants dels castells i torres de vuit, a més dels pilars de set i de vuit. L'increment de l'afecció pels castells al llarg del s XIX conduí a la formació de colles en altres indrets. Entre les més importants, cal citar la Moixiganga d'Igualada —colles del Traguetes i del Carinyo— i els Torraires de Montblanc, també amb colles Vella i Nova, la colla de la Mercè dels xiquets de Tarragona, constituïda per elements de colles anteriors i escindida en dues al cap de poc temps, i una colla a Gràcia formada el 1890 per immigrants procedents del Camp de Tarragona i el Penedès. Anteriorment (1877-78) els anomenats Xics de Barcelona havien actuat en aquesta ciutat, i també al final de segle es formaren colles a l'Espluga de Francolí, Torredembarra i, esporàdicament, a d'altres indrets. A Valls, en època de davallada castellera, es constituí el 1885 la Colla de l'Escolà com a escissió de la Muixerra; per primera vegada en la història, Valls tingué tres colles castelleres: la del Rabassó (Vella), la del Querido (Nova) i la de l'Escolà, que, després de la desaparició de la segona pocs anys més tard, assumiria el nom de Colla Vella. La decadència dels xiquets de Valls s'accentuà al començament del s XX i no fou superada fins després del 1930, però contribuí a deturar-la la creació de colles pròpies a Tarragona i el Vendrell, mentre que no reeixiren els intents de crear-ne o consolidar-les a Torredembarra, Vilanova i Vilafranca, localitat on, àdhuc en els moments de més crisi, hom continuà contractant les colles de xiquets de Valls en anys successius, motiu pel qual modernament ha estat considerada la plaça més castellera. Els Xiquets de Tarragona es reorganitzaren el 1926 i el 1931 se n'escindí un grup amb el nom de Colla Nova, mentre que el nucli principal restà com a Colla Vella. Al Vendrell, la primitiva colla, els Nens del Vendrell (1926), es partí l'any següent en els Mirons i els Caneles, i el 1932 en nasqué una tercera, que recuperà el nom de Nens del Vendrell. La revifalla de l'activitat castellera els anys trenta, qualificada com a època d'Argent dels castells, tingué el seu punt inicial el 1932, quan la Colla Vella de Valls reeixí a coronar el quatre de vuit i descarregà la torre de set a l'Arboç. L'any següent la Colla Nova descarregà el quatre de vuit a Vilafranca i un any després carregà el tres de vuit a Torredembarra. La guerra interrompé l'activitat castellera, que fou represa el 1939 amb l'organització de colles unificades a Valls, el Vendrell i Tarragona. El mateix any, la colla dels Xiquets de Valls, coneguda popularment com la barreja, completà el carro gros, mentre que els Nens del Vendrell descarregaren amb ajut vilafranquí el tres de vuit (1951), per primera vegada en aquest segle. Els Castellers de Vilafranca nasqueren el 1948, i un any abans una fracció dissident dels Xiquets de Valls reorganitzà la Colla Vella; els que romangueren a la colla unificada adoptaren l'antic nom de la Muixerra. A Tarragona també tornà la dualitat amb l'aparició d'una Colla Nova de Sant Magí, que es diferencià de la Colla Vella. El 1958 s'estrenaren els Minyons de l'Arboç i el Cos de Castellers de Barcelona. A la dècada dels cinquanta, sorgí un nucli de castellers a Santa Coloma de Gramenet, que anys després faria augmentar les files d'una nova colla de Castellers de Barcelona, nascuda el 1969. Els anys seixanta, la rivalitat Valls-el Vendrell, l'expectació que comportaren les convocatòries dels concursos barcelonins (1964-67), la qualitat i la intensitat de l'activitat castellera possibilitaren l'increment gradual d'afició i la florida de noves colles. El mateix any, la Colla Vella dels Xiquets de Valls carregà el primer cinc de vuit de la nova època i descarregà el tres de vuit i els Nens del Vendrell reeixiren també amb el fins aleshores únic pilar de set amb folre descarregat en aquest segle. Al concurs de Tarragona del 1970, hi concorregueren unificades les dues colles tarragonines amb el nom de Xiquets de Tarragona, i els Nens del Vendrell assoliren el primer castell amb folre descarregat en aquest segle: la torre de vuit. D'ençà d'aquest certamen i amb la creació de la Colla Jove dels Xiquets de Valls el 1971 es pot dir que gairebé cada any hi ha hagut nova fornada, fins al punt que, els darrers anys, hom ha ultrapassat amb escreix les trenta colles. Entre els èxits més notables dels darrers temps, cal esmentar en primer lloc el de la diada de Santa Úrsula del 1981, a Valls, quan la Colla Vella recuperà el camí dels mítics castells de nou, descarregant el quatre de nou amb folre, i la Colla Jove descarregà el 1986 el tres de nou folrat. El 1993, els terrassencs coronaren un castell inèdit: la torre de nou amb folre i manilles, carregada, també, el 1994, per la Colla Jove, i descarregada per la Colla Vella, ambdues dels Xiquets de Valls. El 1995 el nombre de colles arribà a 38, sis de les quals descarregaren o carregaren castells de nou. Entre els castells més notables cal esmentar el cinc de nou amb folre, carregat pels Minyons de Terrassa, el quatre de nou amb folre i agulla, descarregat per primer cop a la història pels Castellers de Vilafranca, els quals també carregaren dos cops el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant l'any 1996 hom assolí també fites importants: a la Diada de Sant Fèlix, amb els Castellers de Vilafranca s'assolí en pròpia plaça el 3 de 9, i dos castells amb folre i manilles: el 2 de 9 i el pilar de 8. La colla dels Xiquets de Reus s'incorporà també a la família de colles de nou carregant el 3 de 9 amb folre, castell que descarregaren en el concurs de Tarragona d'aquell mateix any. El concurs el guanyaren els Castellers de Vilafranca descarregant la torre, el 3 i el 4 de 9. Aquesta mateixa colla visqué una jornada gloriosa en la Diada de Tots Sants, en què a més del 3 i la torre de 9, descarregaren també el 4 de 9 amb folre i l'agulla al mig, el primer de tots els temps. Encara caldria esmentar com a molt importants dues diades més del 1996: la de Santa Úrsula, a Valls, on la colla Vella dels Xiquets de Valls descarregà per primer cop en aquesta centúria el 5 de 9 folrat; i la Diada dels Minyons de Terrassa, en què la colla vallesana aconseguí descarregar el 2, el 3 i el 5 de 9. D'altra banda, cal destacar la proliferació de colles tant pel que fa al nombre com a la procedència: al principi del 1997 caldria comptar-ne una seixantena i esmentar la creació de les primeres colles a les comarques gironines, a Mallorca i a la Catalunya del Nord. El 1998 fou un any en què destacaren els castells de 10 pisos. Els Castellers de Vilafranca aconseguiren carregar el 3 de 10, castell que descarregaren els Minyons de Terrassa pocs dies després. També cal destacar la recuperació del pilar de 8 amb folre i manilles per part dels vilafranquins al Concurs de Tarragona, en el qual foren guanyadors. Els Minyons de Terrassa també sorprengueren el públic amb el 4 de 9 sense folre aixecat a Girona la Diada de Santa Úrsula. Els Castellers de Barcelona entraren aquest any en el grup de colles de 9 pisos, carregant el 3 de 9 amb folre a Terrassa en la Diada de la colla dels Minyons, i la colla amb una progressió més marcada foren els Bordegassos de Vilanova, que en un sol any aconseguiren el 2 de 8, el pilar de 7 i el 5 de 8. L'any 1998 es crearen colles catelleres a Querétaro (Mèxic) i a Castelar (Argentina). El 1999 proliferaren els castells de 9, i es féu la primera torre de 8 sense folre, carregada pels Castellers de Vilafranca en la seva Diada de Tots Sants, i el 3 de 8 aixecat per sota de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Els Castellers de Vilafranca aconseguiren per dues vegades, a l'agost en pròpia plaça i a l'octubre a Reus, l'anomenada 'quarteta' de Sant Ramon, amb el 2 de 9 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el pilar de 8 amb folre i manilles. L'any 2000, a la Diada de Sant Fèlix, es veieren vuit castells de 9, dos 5 de 8, un 3 de 8 aixecat per sota i els vilafranquins aconseguiren el pilar de 8. La Colla Vella dels Xiquets de Valls guanyà el Concurs de castells carregant el seu primer 3 de 10 amb folre i manilles. Els Bordegassos de Vilanova carregaren el seu primer 3 de 9 amb folre, els Castellers de Lleida, el seu primer 4 de 8, i els Minyons de Terrassa, el 3 de 10 amb folre i manilles. Un any més, la Diada de Sant Fèlix del 2001 fou històrica i, entre altres castells, es veieren un 3 de 10 pels Castellers de Vilafranca, dos 4 de 9 pels Minyons de Terrassa i la Colla Jove dels Xiquets de Valls, i un 5 de 9 amb folre per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.