Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial. El terme fou encunyat per Patrick Geddes. Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis. És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat (se n'ha dit càncer de la ciutat, creixement com taca d'oli, suburbialització dels nuclis absorbits), contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants i de requalificació, descongestives. En aquest sentit hom ha fet un modern esforç teòric amb l'elaboració del model de la ciutat regió i amb el concepte de continu urbà, però no continu edificat. A part les conurbacions produïdes a París, Londres, Tòquio i Los Angeles, per citar només les més representatives, és particularment famosa la immensa conurbació de la costa atlàntica dels EUA, que s'estén de Boston a Washington, al llarg de més de 1 000 km de longitud i en la qual hi ha més de 23 milions d'habitants. Als Països Catalans són ben visibles les conurbacions a l'entorn de Barcelona, les del conjunt Sabadell-Terrassa, les de Granollers, de Sant Feliu de Guíxols-Palamós, les de Tarragona-Reus i les de València i Alacant.