La branca que emigrà fins a la riba del Tàmesi donà lloc a l'anglosaxó. Amb el nom de saxó antic hom designa la forma més arcaica coneguda del baix alemany, caracteritzat pel fet de no haver participat de la "segona mutació consonàntica", produïda vers el s. VII, i per un vocalisme progressiu monoftongant. És en aquesta llengua que, al primer terç del s. IX, fou escrit el monument literari més antic i important que hom en coneix, Heliand ('Salvador').