Tendència pictòrica de caràcter no figuratiu teoritzada i duta a la pràctica per K.Malevič. Com ell mateix escriu, "el suprematisme abandona la representació de la figura humana (i la dels objectes naturals en general) per tal de trobar nous símbols per a provocar sentiments directes; el suprematista no observa ni toca: sent". El suprematisme es féu públic l'any 1915, quan Malevič mostrà a l'exposició 0'10 el seu Quadrat negre (1914, museu Rus de Leningrad) i la seva Composició suprematista (1914, Museum of Modern Art, Nova York). Utilitzà nous símbols, com el quadrat, el triangle, el cercle i la creu, així com colors clars i molt purs. Històricament el suprematisme es desenvolupà lligat al procés ideològic i revolucionari soviètic. Es basa, com el constructivisme, en la concepció de l'art com a dispositiu creador de nous models per tal de canviar, així, les condicions alienants de la producció industrial. Malevič fou un teòric; no es preocupà, com el constructivista Tatlin, dels programes concrets d'acció política, ni de la propaganda revolucionària; la seva tasca es dirigí cap a la construcció d'un programa didàctic que situa l'educació estètica com un dels puntals bàsics de la nova cultura proletària. Però, aquest programa, no el pogué posar en pràctica a l'URSS; només el pogué dur a terme com a professor al Bauhaus.