Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart. Tingué l'adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d'Anglaterra. Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals. En primer lloc, el control de l'emissió és insuficient per a garantir l'estabilitat; si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris. El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l'emissió, sinó, si de cas, en les elevacions del tipus de descompte, unides a un fort encaix bancari. En segon lloc, la convertibilitat és suficient per a assegurar l'estabilitat monetària. No es tracta d'una estabilitat mecànica, sinó que hom insisteix també en els efectes de l'especulació creditícia (overbanking) i en la idea que tot excés d'emissió portaria a una situació crítica. En tercer lloc, diferències tècniques, especialment l'oposició de l'escola bancària a la divisió del Banc d'Anglaterra en departament emissor i departament bancari.