Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.

Sant Vicenç de Cardona, monestir d'estil llombard - Fototeca.cat

Es caracteritza per un tipus d'edificació funcional i simple creada entre els s. IX i X pels Comacini, que l'estengueren arreu d'Europa. Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes (bandes llombardes) i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries. En són exemples notables San Vicenzo in Prato (s. IX) i Sant'Ambrogio (s. X-XII), ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate (875), prop de Monza, Sant'Abondio, a Como (1095), i San Michele, a Pavia (s. XII). Als Països Catalans hom coneix aquest estil amb el nom, donat per Puig i Cadafalch, de primer art romànic, l'edifici més antic del qual és Santa Maria de Roses (1022); Santa Maria de Ripoll (1032) i Sant Vicenç de Cardona (1040) en són els exemples més importants.