Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història.

Representació del filòsof Aristòtil en l'obra Aristòtil contemplant el bust d'Homer, del pintor holandès Rembrandt - Corel Professional Photos

Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d'Amintes II de Macedònia. A divuit anys ingressà a l'Acadèmia. Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren. A la mort del mestre (347), Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s'uní amb Herpil·lis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d'ètica. D'Assos passà a Mitilene; d'aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia. En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l'educació d'Alexandre. Aristòtil, que atribuïa una gran importància a l'educació dels prínceps, acceptà; d'aquests anys daten probablement les seves obres polítiques. Quan Alexandre fou nomenat regent (340), Aristòtil, després d'una estada de quatre o cinc anys a Estagira, tornà a Atenes, on fundà una escola pròpia, el Liceu. La seva docència s'hi repartia entre els ensenyaments esotèrics o acroamàtics, sobre les qüestions més abstractes i difícils, i els exotèrics, accessibles al gran públic. Els primers eren impartits durant passejades amb els deixebles sota els pòrtics o pel jardí: d'aquí ve el terme de peripatètica aplicat a l'escola (peripateín, en grec 'passejar'). Al Liceu, Aristòtil reuní la primera gran biblioteca del món; també mapes i un museu d'objectes d'història natural. A la mort d'Alexandre (323) marxà a Calcídia, on morí l'any següent. L'obra escrita d'Aristòtil pot ésser dividida en tres grans seccions: escrits populars, en forma de diàleg; memòries i col·leccions de materials per als tractats científics, i obres científiques. Llevat de la Constitució d'Atenes (única de conservada de les 158 descripcions de constitucions gregues), tots els escrits conservats pertanyen a la tercera secció. Els diàlegs són de l'època de l'Acadèmia; Diògenes Laerci en cita dinou títols, entre els quals: Protrèptic, Sobre la filosofia i Sobre la monarquia. Totes les següents són obres científiques, de l'època de maduresa. L'Órganon és el conjunt dels tractats de lògica. Són obres de filosofia natural: Física, Del cel, De la generació i de la destrucció i Dels meteors. Del món és probablement apòcrifa. Sobre psicologia: De l'ànima i els tractats que reberen després el títol col·lectiu de Parva naturalia. D'història natural: Història dels animals, De les parts dels animals, Del moviment dels animals i De la generació dels animals. Segueixen alguns tractats apòcrifs sobre qüestions matemàtiques, òptiques, musicals i fisiològiques. La Metafísica tracta de les qüestions més generals. La moral és recollida en tres tractats: l'Ètica a Nicòmac, la Gran Moral i l'Ètica a Eudem. Finalment hi ha la Política, la Retòrica i la Poètica. Hom en conserva, també, algunes cartes i poemes.