Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l'Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica al N, França al NE, les comunitats autònomes de Navarra a l'E, la Rioja i Castella i Lleó al S i al SW i Cantàbria a l'W; comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l'enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.

Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l'E i la Serralada Cantàbrica a l'W, el relleu basc és constituït pel feix d'anticlinals i sinclinals arquejats que s'estenen del golf de Biscaia a l'Ebre. Morfològicament, cal distingir-hi dues regions: les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S. Les Muntanyes Basques (serres d'Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizgorri, Aralar), d'altura moderada (1 300 - 1 500 m), constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector santanderí de la Serralada Cantàbrica, però que representen una ruptura respecte als eixos paleozoics pirinenc i asturià. La meitat occidental del País Basc constituí durant el Mesozoic un geosinclinal que s'anà reblint de sediments de gran potència, plegats i en part fracturats durant el Neozoic. L'estil juràssic del plegament també s'oposa al pirinenc, així com la direcció, que no és E-W, com als Pirineus i a la Serralada Cantàbrica, sinó que els plecs es vinclen, paral·lelament al litoral basc, en direccions NE-SW (a Guipúscoa) i SE-NW (a Biscaia), resultat de topar amb els blocs paleozoics dels Pirineus i la Meseta, respectivament. Les serres de Gorbea, Aitzgorri i Aralar, formen la divisòria del N muntanyós amb la plana de Vitòria, d'origen sedimentari, que enllaça, cap al S, amb la depressió de l'Ebre, zona que constitueix, passats els contraforts de la serralada Cantàbrica i la serra de Vitòria, l'anomenada Rioja Alabesa. La costa és considerablement retallada. Comprèn el litoral abrupte entre els caps de Billano i Higer (Matxitxako), les petites ries de Gernika, Deba, Orio, Pasaia i Bidasoa, formades per l'acció dels rius, i el sinclinal que forma la gran ria de Bilbao, a la desembocadura del Nerbión. El sistema hidrogràfic comprèn dues vessants, l'atlàntica i la de la conca de l'Ebre, dividides per la vall de l'Ibaizabal, en direcció E-W. A la vessant atlàntica els rius són curts i cabalosos. Destaquen el Nerbión, l'Ibaizabal, el Deva, l'Urola, l'Urumea i el Bidasoa, que forma frontera entre Espanya i França. Al vessant de l'Ebre, els rius, d'entre els quals destaca el Zadorra-Urquiola, són sensiblement menys cabalosos. Climatològicament, bé que hom pot adscriure el País Basc a la influència atlàntica (temperatures suaus i abundant pluviositat), hi ha un sensible augment de la continentalitat a mesura que hom avança cap a l'interior. A la façana costanera, la mitjana de febrer és de 9,2°C (Bilbao), mentre que a Vitòria és de 5,4°C; la d'agost, de 20°C a Vitòria i 19°C a Bilbao. Les precipitacions anuals són de 1 506 mm a Sant Sebastià i de 843,9 a Vitòria. La influència marítima confereix una considerable humitat ambiental al litoral i a l'àrea muntanyosa de l'interior. A la plana alabesa aquesta humitat minva molt. Al litoral i a les Muntanyes Basques la vegetació és de tipus centreeuropeu (bosc de fullatge caduc de freixes, avellaners, roures i faigs). L'acció de l'home ha fet retrocedir bona part de la vegetació autòctona, substituïnt-la per prats als estatges més baixos, i per pinedes als més alts. Més al S, la vegetació autòctona esdevé més mediterrània, amb l'alzinar com a formació típica.