País de l'Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l'inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l'alt Ebre; és dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l'Euskadi del Nord (2 818 km²; 238 000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon les comunitats autònomes de Navarra (10 421 km²; 519 277 h [1991]) i del País Basc (7 261 km²; 2 104 009 h [1991]).

El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques: els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l'Ebre. Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l'extrem est, el pic d'Auñamendi (Anie, 2 504m) cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l'Irati, els Alduides, les Cinco Villas. La divisòria hidrogràfica entre les conques de l'Ador i l'Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals. Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la Serralada Interior (serres de Leire, d'Izco i d'Alaiz). Els ports més notables són el d'Ibañeta (Roncesvalls, 1 057 m), i el de Belate, que, ultra enllaçar la conca de l'Ebre amb l'atlàntica del Bidasoa, constitueix el nexe dels Pirineus amb les Muntanyes Basques, d'altitud moderada i orientació NE-SW o SE-NW. La depressió de l'Ebre és la tercera gran unitat morfològica. Al País Basc és d'origen oligocènic i consta de la Rioja alabesa (i navarresa) i, sobretot, la Ribera de Navarra. El clima presenta una accentuada humitat ambiental, que li confereix regularitat i suavitat, característiques que es degraden de N a SE: al cap Matxitxako l'amplitud tèrmica no supera els 9,8°C, mentre que a Tudela assoleix 17,5°C. Les precipitacions (1 506,2 mm a Sant Sebastià i de 843,9 a Vitòria) també segueixen aquest patró. Entre aquest clima mediterrani continental i l'atlàntic pur, hi ha tota una gradació (conques de Vitoria i Pamplona). El clima d'alta muntanya es troba al sector oriental del Pirineu axial navarrès. La major part del país pertany a la província fitogeogràfica atlàntica, amb bosc caducifoli com a formació típica. Als cims més alts hi ha prats alpins. A l'angle SE d'Àlaba i a Navarra a partir de Pamplona, la vegetació té caràcter mediterrani. A l'extrem NE de Navarra hi ha paisatges subalpins amb avet i pi negre.