cerca:
 
   
 
ARBRE DEL CONEIXEMENT
Altres novel.listes en català (Barcelona, s XX) > Altres novel·listes en català (Vallès, s XX) > Vicenç Villatoro i Lamolla
 
Vicenç Villatoro i Lamolla
Terrassa, 22 de gener de 1957

Escriptor i periodista. Estudià ciències de la informació. Ha destacat en el gènere novel·lístic. La seva primera novel·la, Evangeli gris (1982), guanyà el premi Sant Jordi. Continuà amb País d'Itàlia (1983, premi Sant Joan) i Els anys a ciutat (1986), de crònica generacional. Les illes grogues (1987) i Entre Batalles (1987) palesen una major narrativitat objectiva, i a Titànic (1990) i Hotel Europa (1991, premi Documenta) empra l'al·legoria per a exposar conflictes contemporanis. A Memòria del traïdor (1996) posa en relleu un dilema moral. La claror de juliol (1997, premi Ciutat de Palma) gira entorn de les ideologies al s. XX, i La ciutat del fum (2001, premi Prudenci Bertrana) evoca la vida a Terrassa els anys cinquanta del s. XX. Seguiren La derrota de l’àngel (2004, premi Carlemany), ficció històrica a través de la qual confronta els actuals conflictes entre cultures i religions, La dona a la finestra (2005) que evoca esdeveniments actuals des de la desfeta de 1714, La mirada del vampir (2006), incursió en el gènere fantàstic i del terror i Tenim un nom (2010, premi Ramon Llull), on parteix del sentiment de pertinença al F.C. Barcelona.
Ha publicat també narració juvenil (Papers robats que cremen, 1981; premi Joaquim Ruyra) i els reculls d'impressions A l'inrevés (1989) i L'ofici de mirar (1998), i el d'articles Apologies (1990), el reportatge històric Del call a la sinagoga: els jueus a Catalunya (1992) i De part del pare (2000), recapitulació de la paternitat viscuda, a més dels assaigs polítics Catalunya després del tripartit (2004), Crear Europa, reconstruir Occident (2004), L'engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya (2007) i el volum divulgatiu Els jueus i Catalunya (2005). Els anys vuitanta formà part del col·lectiu d'escriptors .
Col·laborador del diari , que dirigí en 1993-96, i altres diaris i revistes, ha dirigit i presentat programes culturals a la televisió. Ha estat diputat del Parlament de Catalunya per de 1999 a 2002 i ha ocupat càrrecs públics i també en entitats privades: director general de promoció cultural de la Generalitat de Catalunya del 1996 al 1999 i director general de la (2002-04). En l'àmbit privat ha estat director cultural de la (2002-2003) i president de la Fundació Ramon Trias Fargas (actualment ) de 2004 a 2008 i és membre del patronat de la .

Anuncis











cerca:
 
   
| Qui som | Condicions | Crèdits | Publicitat |

© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD