Estudià magisteri. Participà en l'Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució. En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat, que dirigí fins el 1986. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n'esdevingué secretari general (reelegit el 1991). En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català. Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l'interior d'ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la Independència (PI), dissolt arran dels mals resultats obtinguts en les eleccions al Parlament del 1999. L'any 2000 ingressà a CDC. El 2003 fou nomenat director de l’Oficina de la Generalitat a Casablanca (Marroc), que ell mateix havia impulsat i que era la primera representació catalana d’aquestes característiques a l’estranger, però amb l'accés al govern català de la coalició tripartita PSC-ERC-ICV aquest mateix any, les oficines foren clausurades. El 2008 Colom fou nomenat president de la secció d'immigració de CDC.
