Nom amb què és conegut el polític escocès Anthony Charles Blair. Es graduà en dret a la Universitat d’Oxford (1975). Diputat laborista des del 1983, el 1994 rellevà John Smith com a líder del partit. El 1995 aconseguí l’anul·lació de la clàusula dels estatuts del partit relatius a la socialització dels mitjans de producció, revisió que formava part del nou discurs laborista destinat a atreure’s el vot de centre, amb el qual el 1997 guanyà les eleccions legislatives i esdevingué primer ministre. Des d’aquest càrrec preparà un projecte d’autonomia per a Escòcia i Gal·les, aprovat en referèndum el mateix any. També introduí canvis a la Cambra dels Lords (1999), on suprimí la successió hereditària de la majoria dels seus membres. Continuà el procés de pau a Irlanda del Nord iniciat el 1994 i a l’octubre del 1997 es reuní per primera vegada amb Gerry Adams, en la que fou la primera reunió d’un ministre britànic amb representants del Sinn Féin des del 1921. Tony Blair presentà un pla de pau i exercí un paper fonamental en les negociacions que conduïren als Acords de Divendres Sant, pels quals es constituí el Parlament (1998) i el govern nord-irlandès (1999). Pel que fa a Europa, promocionà ministres amb sensibilitat europea i perseguí un doble objectiu: d’una banda, augmentar la presència real de la Gran Bretanya en les institucions europees i, de l’altra, afavorir les cooperacions bilaterals en el marc de la integració europea. En aquest sentit, formulà un manifest conegut amb el nom de “Tercera Via” conjuntament amb el canceller alemany, Gerhard Schröder. Mantingué estretes relacions amb el govern dels EUA, millorà sensiblement les relacions amb la Xina i tingué un paper preponderant en la crisi de Kosovo. També decidí el retorn de la Gran Bretanya a la UNESCO i facilità la devolució pacífica de Hong Kong a la Xina. En les eleccions legislatives del 2001, Blair fou reelegit en el càrrec. Arran dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, s’alineà molt estretament amb la lluita antiterrorista global del president dels EUA G.W. Bush, primer en la intervenció a l’Afganistan (novembre) i, posteriorment, en l’enderrocament del règim de S.Husayn i la posterior ocupació de l’Iraq, a partir del març del 2003. Aquesta segona intervenció li valgué fortes crítiques, no tan sols de part dels seus homòlegs de la UE, sinó també a llinterior del partit i del govern laborista. En el pla intern, el fracàs del projecte de regionalització d’Anglaterra (2004) i les crítiques a la sanitat li comportaren contratemps. Tanmateix, la bona marxa de l’economia i l’absència d’una alternativa clara per part dels conservadors li permeteren revalidar el càrrec en les eleccions del 2005. En la tercera legislatura consolidà diverses de les grans línies del seu mandat: el reforçament de la política antiterrorista, amb l’aprovació de la creació d’un carnet d’identitat (febrer del 2006), el restabliment de l’autogovern a Irlanda del Nord amb la convocatòria d’eleccions al Parlament autònom (gener del 2007) i la continuació de la política econòmica. Al mateix temps, però, la seva figura es veié erosionada i qüestionada en diversos moments: així, els mals resultats dels laboristes en les eleccions del maig del 2006 foren interpretades com un advertiment de l’electorat, al qual Blair respongué amb una remodelació del govern. Dins les mateixes files del laborisme cresqué també l’oposició al seu líder, fins al punt que al setembre un grup de diputats i antics diputats del seu propi partit l’instaren a dimitir. El divorci dins del laborisme tingué un punt culminant al març del 2007, quan el govern, amb l’oposició de 95 diputats laboristes i el suport del govern conservador, aprovà el projecte de modernització del programa nuclear de defensa Trident. També contribuïren a deteriorar la imatge del govern les investigacions entorn a una presumpta venda de títols honorífics en les eleccions del 2005. Al febrer del 2007 Blair anuncià la tornada d’un important contingent de tropes desplaçades a l’Iraq, i al maig anuncià la retirada de la política britànica abans de finalitzar el mandat. El succeí el fins aleshores ministre d’economia Gordon Brown, que al mes següent prengué possessió del càrrec, pocs dies abans d’haver rellevat també Blair com a líder del Partit Laborista. Blair, per la seva banda, fou nomenat enviat especial del Quartet (els EUA, Rússia, la UE i l’ONU). El 2009 rebé la Medalla Presidencial de la Llibertat atorgada pel president dels EUA.