Actor, més conegut per Pepe Rubianes. Mentre estudiava dret començà a actuar en obres de grups universitaris. El 1977 debutà professionalment en l'obra No hablaré en classe, de la companyia Dagoll-Dagom, amb la qual també col·laborà en Antaviana (1978). Després de participar en Operació Ubú (1981) d'Els Joglars, protagonitzà en solitari els espectacles Pay-Pay (1983), Ño (1984), Sin Palabras (1987), En resumidas cuentas (1988), ¡Por el amor de Dios! (1991), Ssscum! (1992), Rubianes: 15 años (1996), Rubianes, solamente (1997 que estigué sis temporades a la cartellera de Barcelona i pel qual el 1999 li fou atorgat el premi Sebastià Gasch) i La sonrisa etíope (2007), monòlegs còmics que li donaren una gran popularitat. A banda, fou autor i director de Lorca eran todos (2006), recreació de la vida i l'obra del poeta granadí com a símbol de l'Espanya Republicana. Actuà també en cinema (El perquè de tot plegat, 1994, de V. Pons; El crimen del cine Oriente, 1997, de P. Costa, etc.), i en produccions televisives, especialment en la serie Makinavaja (1995), dirigida per J.L. Cuerda i que protagonitzà, a més de papers secundaris en altres sèries. El 2006 unes declaracions seves en un programa de televisió donaren lloc a una polèmica amb sectors de la dreta espanyola. Rebé, entre d'altres, el Premi Especial de la Crítica (1998) per la seva trajectòria professional, el premi Sant Miquel de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega (1999), el premi Ciutat de Barcelona (2002) i el Premi Internacional d'Humor Gat Perich (2006). Autor del volum autobiogràfic i d'impressions personals Me Voy (2007), fou objecte de diversos llibres d'entrevistes i reportatges.