Villagarcía de Arousa, Pontevedra, 2 de setembre de 1947 - Barcelona, 1 de març de 2009
Actor, més conegut per
Pepe Rubianes.
 |
 | | José Rubianes Alegret - R.Navarro/Ajuntament de Premià de Dalt |
|  |
 |
Mentre estudiava dret començà a actuar en obres de grups universitaris. El 1977 debutà professionalment en l'obra
No hablaré en classe, de la companyia , amb la qual també col·laborà en
Antaviana (1978). Després de participar en
Operació Ubú (1981) d'Els Joglars, protagonitzà en solitari els espectacles
Pay-Pay (1983),
Ño (1984),
Sin Palabras (1987),
En resumidas cuentas (1988),
¡Por el amor de Dios! (1991),
Ssscum! (1992),
Rubianes: 15 años (1996),
Rubianes, solamente (1997 que estigué sis temporades a la cartellera de Barcelona i pel qual el 1999 li fou atorgat el premi Sebastià Gasch) i
La sonrisa etíope (2007), monòlegs còmics que li donaren una gran popularitat. A banda, fou autor i director de
Lorca eran todos (2006), recreació de la vida i l'obra del poeta granadí com a símbol de l'Espanya Republicana. Actuà també en cinema (
El perquè de tot plegat, 1994, de V. Pons;
El crimen del cine Oriente, 1997, de P. Costa, etc.), i en produccions televisives, especialment en la serie
Makinavaja (1995), dirigida per J.L. Cuerda i que protagonitzà, a més de papers secundaris en altres sèries. El 2006 unes declaracions seves en un programa de televisió donaren lloc a una polèmica amb sectors de la dreta espanyola. Rebé, entre d'altres, el Premi Especial de la Crítica (1998) per la seva trajectòria professional, el premi Sant Miquel de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega (1999), el premi Ciutat de Barcelona (2002) i el Premi Internacional d'Humor Gat Perich (2006). Autor del volum autobiogràfic i d'impressions personals
Me Voy (2007), fou objecte de diversos llibres d'entrevistes i reportatges. L'any 2010 es publicà, a títol pòstum, el poemari
Poemas africanos.